no et fiïs de qui sap menys que tu

Variants i sinònims: tingues compte del que faràs, d'aprenents no et fiaràs (SAURA 1884).

Equivalents: cuida bien lo que haces, no te fies de rapaces [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: no't fies de qui sab menos que tu / ten compte lo que farás, de aprenents no't fiarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

com més amics, més clars

Variants i sinònims: compte i raó, sostenen l'amistat (SAURA 1884).

Equivalents: cuenta y razón sustentan (o conservan) amistad [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: com més amichs, més clars / compte y rahó, sostenen la amistat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

comptes clars, honren cares

Equivalents: cuentas claras honran caras [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: comptes clars honran cares (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

erro de comptes no fa pagament

Equivalents: cuenta errada, sea enmendada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: significa que qui per equivocació ha pagat més del que pertoca, té dret a la devolució de l'excés que ha pagat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

en tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena

Variants i sinònims:

• a quaranta anys, deixa't de banys (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• arribant als quaranta anys, ja pocs banys (SAURA 1884)
• en tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena (MILLÀ 1965)

Equivalents:

• de cuarenta para arriba, no te mojes la barriga [ES] (SAURA 1884)
  
• de los treinta para arriba, no te mojes la barriga [ES]
• de los cuarenta para arriba no te mojes la barriga [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: a quaranta anys, deixat de banys / arribant als quaranta anys, ja pochs banys (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara

Variants i sinònims:

• v. abocar-les pel broc gros
  
• al pa pa i al vi vi
• al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (ESPUNYES 2007)
• com més clars, més amics (ESPUNYES 2007)
• comptes clars fan bons amics (ESPUNYES 2007)
• l'aigua clara i la xocolata espessa (ESPUNYES 2007)
• més val fer un pet que tenir mal de ventre (ESPUNYES 2007)
• si no t'agrada, no t'hi casis (ESPUNYES 2007)
• un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• al pan, pan y al vino, vino [ES]
• las cuentas claras y el chocolate espeso [ES] (ESPUNYES 2007)

Nota: els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

comptes vells, baralles noves

Equivalents: a cuentas viejas, barajas nuevas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - DIÀFORA (1982).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• no se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• c'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original:

• al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas (SAURA 1884)
• may se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap (SAURA 1884)
  
• no se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884)

Explicació:

• adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a)
• el més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a)
• els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a)

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].