el camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva)

Variants i sinònims: qui no reposa, fa poca cosa (SAURA 1884)

Equivalents: el campo fértil no descansado, tórnase estéril [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: lo camp fértil no descansat, se torna estéril (ó de fruyt se priva) (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

tot fa servei una vegada a l'any

Variants i sinònims: hi ha coses velles, que valen més que les noves (SAURA 1884)

Equivalents: el buey viejo, arranca la gatuña del barbecho [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: tot fa servey una vegada al any / hi ha cosas vellas, que valen més que las novas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

no esmercis els cabals en cosa que res val

Equivalents: cuando siembres, siembra trigo, que chicharros hacen ruido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: no esmerses los caudals, en cosa que res val (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• quan són figues són raïms (SAURA 1884)
  
• v. ser més variable que el temps (o que el vent)
  
• tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)

Parèmia segons la font original: quant son figas son rahims (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

el meló i el casament són coses d'encertament

Variants i sinònims:

• v. a la babalà
  
• del sembrar i del casar, consell no en vulguis donar (ESPUNYES 2007)
• si l'encerto, l'endevino (ESPUNYES 2007)
• tant pot ser un bou com una vaca (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• a lo loco [ES] (ESPUNYES 2007)
• a bulto [ES] (ESPUNYES 2007)
• a lo que salga [ES] (ESPUNYES 2007)
• a tontas y a locas [ES] (ESPUNYES 2007)
• al (o al buen) tuntún [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

quan el riu sona, alguna cosa porta

Equivalents: cuando la sartén chilla, algo hay en la villa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: quant lo riu sona, alguna cosa porta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

cada cosa pel que és

Equivalents: cada cosa para su cosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cada cosa per lo que es (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

cada cosa en son lloc

Equivalents: bien está la piedra en su agujero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cada cosa en son lloch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

el bon pastor ton les ovelles, no les escorxa

Variants i sinònims: una cosa és cremar, i altra cosa donar ventoses (SAURA 1884).

Equivalents: basta esquilar, sin desollar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: lo bon pastor ton las ovellas, no las escorxa / una cosa es cremar, y altra cosa donar ventosas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

no fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta

Equivalents: arremangóse mi nuera, y volcó en el fuego la caldera [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: no fa sino una cosa, o una feyna, y aquesta mal feta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal

Variants i sinònims: lo fi final, servir a Déu i no fer mal (SAURA 1884).

Equivalents: al hombre inocente, Dios endereza la simiente [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original:

• fés bé y no fasses mal, que altra cosa no't cal (SAURA 1884)
• lo fi final, servir á Dèu y no fer mal (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

no tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa

Equivalents: aléjate del ocioso, si quieres tener reposo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: no tractes a gent ociosa, perque es cosa perillosa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa

Variants i sinònims:

• v. acabar-se en un no res
  
• plors d'infant, tal com vénen se'n van (ESPUNYES 2007)
• pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• tot això i no res és la mateixa cosa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: a la ramera y a la lechuga, una temporada le dura [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: pluja de istiu y flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

qui no sap fer les coses no les sap manar

Equivalents: quien no sabe hacer, no sabe mandar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: vol dir que per saber manar com cal algun treball és necessària una preparació adequada (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

ses coses clares i es xocolati espès

Equivalents: la verdad y el agua claras [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: vol dir que convé parlar clar de les condicions abans de fer tracte (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

cada dia aprenem coses noves

Equivalents: la vieja, que de vieja se moría, cada día cosas nuevas aprendía [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: es diu principalment després d'assabentats d'un succés, notícia o novetat que desconeixíem (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

primer són les obligacions que les devocions

Variants i sinònims:

• primer és l'obligació que la devoció (Zèfir)
• v. cada cosa al seu temps

Equivalents: antes la obligación que la devoción [ES].

Nota: el refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

una cosa va per l'altra

Equivalents: ¡váyase lo uno por lo otro! [ES].

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

una cosa és dir i una altra fer

Variants i sinònims:

• del dit al fet hi ha un gran tret (AMADES 1951)
• de prometre a complir hi ha molt a dir (CONCA 1988)

Equivalents: del dicho al hecho hay mucho trecho [ES].

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

qui guarda quan té, menja quan vol

Variants i sinònims:

• qui estalvia sempre té
  
• qui no guarda quan té, no menja quan vol
  
• qui no gasta, té pasta
• qui no gasta, tot li basta
  
• qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester
• trobem a faltar una cosa quan la perdem

Equivalents:

• nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES]
• waste not, want not [EN]

Explicació: qui no malgasta, no passa necessitats.

Font: Zèfir (febrer 2004 i febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.