quan la Candelera plora, l'hivern és fora

Variants i sinònims:
v. si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Equivalents:

• a Candelera ha plorau pero l’ivierno n s’h’acabau [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• cando a Candelaria chora[,] metá do inverno vai fora [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• cuando la Candelaria plora, está el invierno fora [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• si a Candelera plora[,] l’invierno està fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• si pa la Candelera no plora, l’invierno no ye fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)

Font: CORREAS-GARGALLO (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

quan el dia creix, el fred neix

Equivalents: cuando el dia crece, el frío nace [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: quant lo dia creix, lo fret neix (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred

Variants i sinònims:

• abril abrilet mata a sa mare de fred (MARTÍ I ADELL 1987)
  
• abril abrilet, mata sa mare de fred (CONCA 1993)
• abril abrilet va matar a sa mare de fred (AMADES 1951)
• abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred (PARÉS 1999)
• abril, abrilet, va matar a sa mare de fred (MORET 1995)
• abril, abrilet, va matar sa mare de fred (CARBÓ 1995)
  

Equivalents: abril abriliento, frío y hambriento [ES]

Explicació:

• Els canvis d'estació són dolents per a la gent gran i malalta (CARBÓ 1995)
• El fred d'abril pot perjudicar la salut (PARÉS 1999)

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

març marçador, que de nit fa fred i de dia calor

Variants i sinònims:

• març marçador, nit freda i dia amb calor (PARÉS 1999)
  
• març marçador, que de nit fa fred i de dia calor (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PARÉS 1999)
  

Equivalents: marzo marceador, que de noche llueve y de día hace sol [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Explicació: el sol ja és calent, però les nits són fredes (PARÉS 1999)

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

boira de març, aigua segura i la mar moguda

Variants i sinònims:

• boira de març, aigua segura i la mar moguda (MILLÀ 1988) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• boira en març, una ploguda en maig (MARTÍ I ADELL 1987)
• boires de març, fred en el maig

Equivalents: nieblas en marzo, aguas en abril [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

• anuncia mal temps (PARÉS 1999)
• previsió del temps que farà en el mes de maig; encara que com tots aquests tipus de refranys, no solen esser massa de fiar (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer

Equivalents: caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febrero [ES].

Explicació: en aquest mes sol fer molt fred i el temps és molt inconstant, no cal fiar-se'n (FARELL 1989)

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - FARRÀS (1998) - PARÉS (1999).

per sant Antoni fa un fred del dimoni

Equivalents: por san Antonio hace un frío de los demonios [ES].

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

com un bitxo, que està fred i encén

Equivalents: como el caldo de altramuces, que está frío y quema [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: com un bitxo, que está fret y encen (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

caçador i pescador, o fam, o fred o calor

Variants i sinònims:

• v. es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• v. pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: cazador y pescador, o hambre, o frio o calor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cassador y pescador, ó fam, ó fret ó calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred

Equivalents: buen jubon me tengo en Francia; mi padre se llama hogaza, y yo muero de hambre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: un vestit ne tinch en Fransa, y aquí'm moro de fret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor

Equivalents: buenas son mangas despues de Pascua [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: vinga lo que sempre es bo, fassia fret, fassia calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

cel rogent, pluja o vent

Variants i sinònims:

• aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
  
• cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884)
  
• cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)

Equivalents:

• arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SAURA 1884)
• arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de Aragon, a la noche con agua son [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (SAURA 1884)
• aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí / cel rogent, pluja o vent / cel rogent a sol ixent, sino es pluja será vent / cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

el ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós

Variants i sinònims: repara a l'opulent, quant més roba més fred sent (SAURA 1884).

Equivalents: al rico y al pobre, no oiréis que les sobre [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: lo rich sempre es codiciós, y lo pobre es desitjós / repara al opulent, quant més roba més fret sent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

les matinades d'agost són fredes

Variants i sinònims: per l'agost a las set ja és fosc (SAURA 1884)

Equivalents: agosto, frío en rostro [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: las matinadas de agost son fredas / pel agost a las set ja es fosch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

fred en abril, no faltarà pa ni vi

Equivalents: abril frío, pan y vino [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

cap fred, peus calents i cor valent

Variants i sinònims:

• cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• el cap fred, el ventre net, i els peus calents, són els millors elements (Es diu a Menorca) (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• el cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• cabeza fría, pies calientes y culo corriente, dan larga vida a la gente [ES] (PÀMIES 1997a)
• la mente sana en el cuerpo sano [ES] (PÀMIES 1997a)
• tête froide, ventre libre et pieds chauds, sûrs rémedes á tous les maux [FR] (PÀMIES 1997a)

Explicació: són símptomes de bona salut (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• v. caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• v. es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
  
• pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

una neuada és una femada

Variants i sinònims:

• la llaurada quan fa fred ajuda a fer bon esplet (PONS LLUCH 1993)
• llaura amb gelada i tindràs bona anyada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: una nevada equivale a una buena estercolada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• significa que una neuada és beneficiosa per a la creixença de les plantes (PONS LLUCH 1993).
• la putrefacció provocada per les gelades és bona per adobar les terres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Déu dóna es fred, segons sa roba

Variants i sinònims:

• Déu dóna sa malaltia i dóna sa medecina (PONS LLUCH 1993)
• v. Déu escanya, però no ofega

Equivalents: Dios da frío según la ropa [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: vol dir que la Divina Providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per resistir-los (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Variants i sinònims:

• v. quan la Candelera plora, l'hivern és fora
  
• quan la Candelera plora, l'hivern és fora; quan la Candelera riu, som a s'estiu (PONS LLUCH 1993)
• si la Candelera plora, es fred ja és fora; si la Candelera riu, es fred és viu (PONS LLUCH 1993)
• si la Candelera riu, ni hivern, ni estiu (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• cuando la Candelaria llora, ya está el invierno fora [ES] (PONS LLUCH 1993)
• cuando la Candelaria llora, ya está el invierno fora; que llore o que cante, invierno atrás y delante [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Sentit a Ciutadella. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè augmenta. El temps és clar i les temperatures no solen esser baixes, pròpies de l'hivern. I en canvi anuncia que el fred serà tardà i per tant acursarà l'estiu. El sinònim és de V. Serra i Boldú (a Cult Popular a la Mare de Déu). En castellà acaba: «Que llore o que cante, invierno atrás y delante» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».