res esperis mai de mal, quan un home és molt formal

Equivalents: de buena mano, buen dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: res esperes may de mal, quant un home es mòlt formal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

qui té el cor fort, en son mal pren conhort

Equivalents: debilidad es el llanto, y la ira otro tanto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: qui te'l cor fort, en son mal pren conort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

d'aquella pols, vénen aquests fangs

Variants i sinònims: molts dels mals són resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884).

Equivalents: de aquellos polvos, vienen estos lodos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: de aquella pols, venen aquestos fanchs / mòlts dels mals son resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

de males cares, tothom en fuig

Equivalents: el cordero manso mama a su madre y a cualquiera, el bravo ni a la suya ni a la ajena [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: de malas caras tothom ne fuig (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part

Variants i sinònims:

• què sap l'ase que és safrà, si mai ha estat adroguer? (SAURA 1884)
• què sap el gat de fer culleres? (SAURA 1884)

Equivalents: el ciego no distingue de colores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: mal pot judicar de l'art, qui en ella no hi té part / ¿qué sab l'ase qu'es safrá, si may ha estat adroguer? / ¿Qué sab lo gat de fér cull (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal

Variants i sinònims: fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

Equivalents: por bien o por mal, no te quites el sayo hasta San Juan [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (FARELL 1989).

al mal de ventre, el cagar el trempa

Equivalents: cuando te dolieren las tripas, hazlo saber al culo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: al mal de ventre, 'l cagar lo trempa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat

Equivalents: cuando fueres por despoblado, non fagas desaguisado, porque aunque fueres por poblado, iras a lo rezado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: qui fa mal en despoblat, també lo fará que vaja ó no acompanyat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal

Equivalents: cuando fueres por camino, no digas mal de tu enemigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: quant vajas per camí ral, de ningú no digas mal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

criatura d'un any, xucla les entranyes

Variants i sinònims: criatura grossa, mal any per la mare (SAURA 1884).

Equivalents: criatura de un año, saca la leche de calcaño [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: criatura de un any, xucla las entranyas / mestre manco, fadrí groller (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

els mals costums del mestre s'apeguen al deixeble

Variants i sinònims: mestre manco, fadrí groller (SAURA 1884).

Equivalents: costumbres de mal maestro, sacan el hijo siniestro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: las malas costums del mestre s'apegan al deixeble / mestre manco, fadrí groller (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

bon (o mal) costum, no es destrueix com el fum

Variants i sinònims: els costums arrelen més que els roures (SAURA 1884).

Equivalents: costumbre buena ó costumbre mala, el villano quiere que vala [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: bona ó mala costum, no's destruheix com lo fum / las costums arrelan més que los roures (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada

Variants i sinònims: plomada de notari, ferida fonda (SAURA 1884).

Equivalents: cornada de ansarón, uñarada de león [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: fa mes mal una plomada, que de un gat la esgarrapada / (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

el mal que desitges et vingui

Equivalents: como rezas medres [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: lo mal que desitjas té vinga (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

l'exemple dels majors, fa bons o mals als menors

Variants i sinònims:

• què fan els infants? El que veuen fer als grans (SAURA 1884)
• ser escolà d'amén (SAURA 1884)

Equivalents: como canta el abad, repica (o responde) el sacristán [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: l'exemple dels majors, fa bons ó mals als menors / qué fan los infants? Le que vehuen fer als grans / ser escolà de amen (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic

Variants i sinònims: menjar amb temperança, allunya els mals de la infància (SAURA 1884).

Equivalents: comer arena, antes que hacer vileza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: menjar, llit y abrich, que alimente, abrigue y no sobre al xich / lo menjar ab templansa, allunya los mals de la infancia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons

Variants i sinònims: mala cara i ensenyança, fan els minyons de bonança (SAURA 1884).

Equivalents: ceño y enseño del mal hijo hacen bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: mala cara y bonas llissons, als dolents fan tornar bons / mala cara y ensenyansa, fan los minyons de bonansa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller

Variants i sinònims: home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Equivalents: casarás y amansarás [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: si vóls mal á ton plaher, ves per mar ó pren muller / home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

cadascú parla la seva llengua

Variants i sinònims:

• qui mal parla, mal obra (SAURA 1884)
• tal l'home, tal l'oració (SAURA 1884)

Equivalents: cada uno habla como quien es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cada hu parla la seva llengua / qual l'home, tal la orasió (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

la mala filanera comença a vetllar per la Candelera

Variants i sinònims:

• la bona filanera per Sant Bartomeu pren la vetlla, però la més bona per Santa Magdalena (GARGALLO 2002)
• la mala filanera comença a vetllar per la Candelera (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)

Equivalents:

• a boa fiandeira, de S. Bartolomeu toma a vela e a mais boa, da Madalena [PT] (GARGALLO 2002)
  
• al que fila por San Blas, vuélvesei la boca p’atrás [AST] (GARGALLO 2002)
  
• la buena hilandera, por San Bartolomé comienza la tela, y la que buena echó, por la Madalena comenzó [ES] (GARGALLO 2002)
• la buena hilandera, por San Bartolomé comienza la vela; mas la mala, por la Candelera [ES] (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)

Nota:

• Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951 i 1989, respectivament).
• Sant Bartomeu és el 24 d'agost i Santa Magdalena el 22 de juliol

Font:

• José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].
• CORREAS-GARGALLO (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.