Variants i sinònims: portar aigua a la mar (WICKERT 2007).
Equivalents:
- carry coals to Newcastle [EN] [Trad.: portar el carbó a Newcastle] (WICKERT 2007)
- Nosiæ drwa do lasu [POL] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
- porter des chouettes à Minverve [FR] [Trad.: portar les òlibes a Minerva] (WICKERT 2007)
- porter du bois à la forêt [FR] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
- vender miel al colmenero [ES] (WICKERT 2007)
Explicació: Serveix per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (WICKERT 2007).
Nota: Els equivalents i explicacions d'aquesta expressió han estat trets d'un article,
Òlibes cap a Atenes, publicat per
Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.
En reprodueixo l'article, perquè penso que té molt valor per acotar el significat i l'extensió d'aquesta expressió:
Qui al 2004 era a Atenes amb motiu dels Jocs Olímpics, va poder descobrir una altra curiositat a banda dels esdeveniments esportius. A l’estadi olímpic un artista va col·locar 10.200 figures d’òlibes en els colors dels anells olímpics. Per als lectors habituals de la Torre de Babel això els hauria encès immediatament la bombeta: Algú ha portat òlibes a Atenes!
És clar que, sense haver escoltat abans aquest refrany, ningú no hauria tingut la idea de fer això. La dita es basa en el poeta grec Aristòtil (al voltant del 455 dC). Ell es va fer la següent pregunta: “qui ha portat les òlibes fins a Atenes”? Des d’aquell moment, aquesta expressió s’utilitza per exemple a Alemanya o a Suècia per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (a Atenes hi havia des de sempre moltes òlibes). No obstant, les òlibes eren el símbol de la deessa Atenea.
A França, es considerava que Atenea estava a favor de la seva competidora, la deessa de la saviesa, la qual desafortunadament no tenia tributs amb les òlibes. En aquest país el refrany porter des chouettes à Minverve significa portar les òlibes a Minerva. Però, els francesos també poden expressar-ho d’una forma més clara: porter du bois à la forêt, és a dir, portar la fusta al bosc. El mateix passa pràcticament amb l’expressió polonesa Nosiæ drwa do lasu, amb un significat idèntic.
Espanya, la terra de Cervantes, qui amb “Don Quixot” va crear la seva primera novel·la, és molt més literària. Aquí trobem el refrany vender miel al colmenero. Els catalans, en canvi, ho fan d’una forma més simple: portar aigua a la mar. A Anglaterra es remarca el passat laboral: carry coals to Newcastle, és a dir portar el carbó a Newcastle, un matís completament innecessari, ja que el carbó de Newcastle s’exportava a tot el món!
La pròxima vegada, per tant, para atenció si no vols dir una altra vegada coses innecessàries: se’n podria crear una nova dita!
Font: (WICKERT 2007) - Sandra Wickert (2007):
Òlibes cap a Atenes, publicat per
Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.
