març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó

Variants i sinònims: març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents:

• marzo marcero, por la mañana cara de perro, y por la tarde hermoso mancebo [ES]
• marzo marcero, por la mañana rostro de perro; por la tarde, valiente mancebo [ES] (GONZÁLEZ 1983)
  

Explicació: fa referència a la variabilitat del temps (PARÉS 1999)

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

cel rogent, pluja o vent

Variants i sinònims:

• aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
  
• cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884)
  
• cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)

Equivalents:

• arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SAURA 1884)
• arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de Aragon, a la noche con agua son [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (SAURA 1884)
• aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí / cel rogent, pluja o vent / cel rogent a sol ixent, sino es pluja será vent / cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí

Equivalents: amistad de vecindad, tolerancia y caridad [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: deixant fer a ton vehí, dará't bon jorn dematí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

en cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut

Variants i sinònims:

• en sentir cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: «no es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons) (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí

Variants i sinònims:

• arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina (PÀMIES 1997a)
• arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí (Es diu a Cadaqués) (PÀMIES 1997a)
• arc de sant Martí al matí, capot o capotí (Es diu a Menorca) (PÀMIES 1997a)
• arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (Es diu a Menorca) (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a)
• arc de sant Martí, fa ploure es matí i es capvespre fa espargir (Es diu a Ciutadella, Menorca) PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a)

Equivalents: arco a la matina, apareja la gabardina [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Explicació:

• tal vegada farà una ruixadeta però no ho val aturar-se (PONS LLUCH 1993).
• pronostica pluja (PÀMIES 1997a).

Comentari: Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir» (Nota meva).

Nota: Les versions menorquines dels refranys, són documentades a Pons Lluch (1993). També recull la variant de Ciutadella «arc de sant Martí, fa ploure es matí i es capvespre fa espargir» (PÀMIEs 1997a).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

qui es lleva de matí, seu allà on vol

Variants i sinònims:

• Déu ajuda al diligent (SAURA 1884)
• qui es lleva de matí, té temps per a tot (SAURA 1884)
• qui no s'espavila no fila (BALBASTRE 1977)

Equivalents: a quien madruga, Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: qui's lleva dematí, té temps pera tot / Déu ajuda al diligent (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

el que puguis fer avui no ho esperis fer demà

Variants i sinònims:

• demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• el món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• el que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• el que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• la feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• no deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• v. feina feta no té destorb
  

Equivalents:

• no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

Explicació:

• aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• és l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

Etimologia: prové d'una sentència llatina d'Ovidi a Remedia Amoris, segons PERIS (2001).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• el refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».