el cavall de regal, quan és vell, roda la sínia

Variants i sinònims:

• les torres més altes cauen (SAURA 1884)
• qui està mòlt, pensi en demà (SAURA 1884)

Equivalents: de caballo de regalo a rocín de molinero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: lo caball de regalo quant es vell roda la cinia / las torres més altas cahuen / qui está mòlt, pensia en demá (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang

Variants i sinònims: quan es pensa que plourà, el sol traspunta (SAURA 1884)

Equivalents: cuando os pedimos, dueña os decimos, cuando os tenemos, como queremos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: quant pensarás anar bé, 't trobarás al mitj del fanch / quant se pensa que plourá, lo sol traspunta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar

Variants i sinònims: abans de casar, molt t'hi has de pensar

Equivalents: antes que te cases, mira lo que haces [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: qui's vol casar, molt s'hi ha de pensar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

guarda't de parlar, sense abans pensar

Equivalents: antes de hablar, un Padre nuestro has de rezar [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: guardat de parlar, sense abans pensar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

Variants i sinònims:

• qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou (AMAT 1647) - (PÀMIES 1997a)
• qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa (Es diu a València) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo [ES] (PÀMIES 1997a)
• consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• el orgullo y necedad engendran vanidad [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències (PÀMIES 1997a).

Nota: És molt antic. Ja surt als "Aforismes catalans" d'Amat (1647).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Equivalents: piensan los enamorados que tienen todos los ojos vendados [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: es refereix als actes poc discrets, a les moixaines que es fan (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

pensava senyar-se i es va treure els ulls

Equivalents:

• alguno se cuida santiguar y se quiebra los ojos [ES] (PÀMIES 1997)
• penséme santiguar y quebréme el ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• púsose a santiguar y se sacó un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: es diu quan els plans surten al revés de com un pensava, sovint pel molt desig que es té d'una cosa (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a les Borges Blanques (PÀMIEs 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

el pensar és d'ases, el sebre és el que val

Variants i sinònims: pensar no és sebre (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: pensar no es saber, como mirar no es ver [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: ho diuen quan algú s'excusa d'una cosa mal feta dient que no s'ho pensava, o que es pensava que era d'una altra manera (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

pensa mal i no erraràs

Variants i sinònims: pensa (es) mal i encertaràs (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: si quieres acertar, lo mal has de pensar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: suposa que tothom obra per egoisme o amb mala intenció (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

es fart no pensa amb es dejú

Equivalents: panza llena, ningún cuidado tiene de la ajena [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita no sol preocupar-se del qui n'està mancat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

cada mestre té el seu llibre

Variants i sinònims: cadascú té son modo de pensar (SAURA 1884).

Equivalents: cada maestrillo tiene su librillo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cada cual te son modo de pensar (SAURA 1884).

Nota: el refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

• a molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
  
• ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
  
• qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
  
• val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
  
• más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: sopa poch y viuràs mòlt / qui sopa massa somia mòlt / ningú's mort de fam / qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch / a mòlt menjar, mòlt pensar / qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

la necessitat fa espavilar

Variants i sinònims: qui no té pa, moltes se'n pensa (DIÀFORA 1982).

Equivalents: la necesidad aguza el ingenio [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

de rialles, en vénen ploralles

Variants i sinònims:

• v. burla amb dany no compleix l'any
• darrere (o després de) ses rialles vénen ses ploralles (PONS LLUCH 1993)
• de les rialles, vénen les ploralles (SAURA 1884)
• de rialles en vénen ploralles (SAURA 1884)
  
• v. després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• després de les esposalles, solen venir les ploralles (SAURA 1884)
  
• després de les rialles, vénen les ploralles (DIÀFORA 1982)
• les festes, per a alguns són pestes (SAURA 1884)
• ses rialles duen ploralles (PONS LLUCH 1993)
• tal se pensa anar per llana que torna esquilat (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• de la risa al llanto no hay más que un paso [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• las cañas se vuelven lanzas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: de riallas ne venen plorallas (SAURA 1884).

Explicació: vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

dit i fet

Variants i sinònims:

• arribar i engranar (SAURA 1884)
  
• arribar i moldre (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Joan és molt perillós: no la pensa que no la fa (Zèfir)
• morta i pela(da) (Zèfir)
• passa, que t'he vist (en el context: "fem un passa que t'he vist") (Zèfir)
• pensat i fet (Zèfir)
• ser un pim-pam i fora (Zèfir)
• tal dit, tal fet (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• a tres azonadas sacó agua [ES] (SAURA 1884)
  
• aquí te pillo, aquí te mato [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir)
• así dicho, así hecho (PONS LLUCH 1993)
  
• dicho y hecho (DIÀFORA 1982)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

mal va qui no pensa per l'endemà

Variants i sinònims:

• malament va qui no pensa en l'endemà
• qui no guarda quan té, no menja quan vol

Equivalents: pan para hoy, hambre para mañana [ES].

Font: Zèfir (juliol 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

pensa el lladre que tothom roba

Variants i sinònims:

• creu el lladre que tothom és com ell (PARÉS 2001) (Zèfir)
• el lladre es pensa que tots roben (DCVB, sv. 'lladre') (GARCÍA SALINAS 1994)
• el lladre sempre té por d'ésser robat (BALBASTRE 1977)
• el que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú (Zèfir)
• qui mal pensa, mal fa (DCVB, sv. 'pensar')
  

Equivalents:

• cree el ladrón que todos son de su condición (Zèfir)
  
• dice el ladrón que todos son de su condición [ES]
• piensa el ladrón que todos son de su condición [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Comentaris: el refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.