al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol

Equivalents: en junio, si pica el sol, ni mujer ni caracol [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (FARRÀS 1998).

quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang

Variants i sinònims: quan es pensa que plourà, el sol traspunta (SAURA 1884)

Equivalents: cuando os pedimos, dueña os decimos, cuando os tenemos, como queremos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: quant pensarás anar bé, 't trobarás al mitj del fanch / quant se pensa que plourá, lo sol traspunta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

al sol i tot hi ha taques

Variants i sinònims:

• a la millor roba s'hi fa taques (ESPUNYES 2007)
  
• a tothom se li pot escapar un pet (ESPUNYES 2007)
• abans de dir ruc a ningú, primer mira't a tu (ESPUNYES 2007)
• al més bon formatge s'hi fan cucs (ESPUNYES 2007)
• cada fusta té el seu tany (ESPUNYES 2007)
• els pecats del llit són els únics que no es poden assenyalar amb el dit (ESPUNYES 2007)
• molts rucs s'assemblen i no són tots d'un mateix amo (ESPUNYES 2007)
• no hi ha ningú perfecte (ESPUNYES 2007)
• qui estigui net de culpa que tiri el primer roc (o la primera pedra) (ESPUNYES 2007)
• qui no té un all té una ceba (ESPUNYES 2007)
• qui no tingui culpes ni faltes, que retregui les dels altres (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• el que no cojea, renquea [ES] (ESPUNYES 2007)
• nadie es perfecto [ES] (ESPUNYES 2007)
• quien esté libre de culpa que tire la primera piedra [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar

Equivalents: si tienes hijas que casar, del sol de marzo las has de guardar [ES] (TIRADO 1987).

Font:

• El refrany català l'he tret de (PUJOL 1999).
• Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

pel març el sol rega i l'aigua crema

Equivalents: en marzo el sol riega y el agua quema [ES].

Font:

• Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.
• El refrany català és tret de AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

quan era ric, de tots era amic; ara que sóc pobre, a tots faig nosa

Variants i sinònims: quan Déu volia, altre em servia; ara que no vol, m'ho faig tot sol (SAURA 1884).

Equivalents: costumbres de mal maestro, sacan el hijo siniestro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: quant era rich, de tots era amich, ara que só pobre, á tots faig nosa / quant Deu volia, altre me servia, ara que no vol, me ho fas tot sol (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu fa sortir el sol per a tothom qui el vol

Variants i sinònims:

• quan el sol ix, per a tothom ix (SAURA 1884)
• per a tothom abasta la gràcia de Déu (SAURA 1884)

Equivalents: cuando Dios amanece, para todos amanece (o para todos sale el sol) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: deu fa sortir lo sol, pera tothom qui'l vol / quant lo sol ix, pera tothom ix / pera tothom abasta la gracia de Deu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

pel febrer, un dia al sol i un altre al braser

Variants i sinònims:

• pel febrer, un dia al sol i l'altre al braser (PUJOL 1999)
• pel febrer, un dia al sol i un altre al foguer (PARÉS 1999)
• pel febrer, un dia en es sol i un altre en es braser (Mall.) (PARÉS 1999)
• pel febrer, una estona al sol i una altra al foguer (AMADES 1951) - (GIMENO 1989) - (TREPAT 1995) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• en febrero, un día al sol y otro al brasero [ES] (SÁNCHEZ LADERO 1983) - (TIRADO 1987)
• en febrero, un rato al sol y otro al humero [ES] (TIRADO 1987)

Explicació: és un mes molt variable. El sol ja comença a escalfar de dia, però encara fa fred (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a MARTÍ I ADELL (1987) - FARNÉS (1992).

per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré

Equivalents: las cinco dan ya con el sol, el día de San Antón [ES].

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

quan ve, una mai ve sola

Equivalents: cerezas y hadas malas toman pocas, y llevan hartas (o sartas), (o pensais tomar pocas y viénense hartas) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: quant vé, una may vé sola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

per Sant Anton, a les cinc hi ha sol

Equivalents:

• por san Antón ás cinco e con sol [GAL] (GARGALLO 2002)
• por San Antón, las cinco y con sol [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Farnés (1992).
• Sant Anton és el 17 de gener.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

bé vinguis, mal, si véns tot sol

Variants i sinònims:

• quan és bona, mai ve sola (SAURA 1884)
• si fuig la ditxa, mai fuig tota sola (SAURA 1884)

Equivalents: bien vengas, mal, si vienes solo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: bé vingas, mal, si véns tot sol / quant es bona, may be sola / si fuig la ditxa, may fuig tota sola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

ahir pastor, avui senyor

Variants i sinònims:

• abans un sol i ara un mussol (ESPUNYES 2007)
• ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• d'allà on han fugit les gràcies, no hi trobareu sinó que desgràcies (ESPUNYES 2007)
• la glòria fa perdre la memòria (ESPUNYES 2007)
• no ser ni l'ombra del que era (ESPUNYES 2007)
• qui l'ha vist i qui el veu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• ayer vaquero, hoy caballero [ES] (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• no ser ni sombra (o más que la sombra) de lo que era [ES] (ESPUNYES 2007)
• quien le ha visto y quien le ve [ES] (ESPUNYES 2007)

Parèmia segons la font original: ahí pastor, avuy senyor (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

cel rogent, pluja o vent

Variants i sinònims:

• aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
  
• cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884)
  
• cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)

Equivalents:

• arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SAURA 1884)
• arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de Aragon, a la noche con agua son [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (SAURA 1884)
• aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí / cel rogent, pluja o vent / cel rogent a sol ixent, sino es pluja será vent / cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

l'home sol, fa el que vol

Equivalents: al soltero, voluntad y dinero [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: l'home sol, fa lo que vol (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

al pobre, el sol se'l menja

Variants i sinònims:

• al pobre, tothom li va a sobre (SAURA 1884)
• poeta pobre no fa bon vers (SAURA 1884)

Equivalents: al pobre, el sol se lo come [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: al pobre, 'l sol se'l menja / al pobre, tothom li va á sobre (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

qui no s'ha de morir, tot ho passa (o l'aigua el cura)

Variants i sinònims: quan un està de sort, les cartes soles li juguen (SAURA 1884).

Equivalents: al enfermo que es de vida, el agua le es medicina [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original:

• quant un está de sort, las cartas solas li juguen (SAURA 1884)
• qui no se ha de morir, tot ho passa o l'aygua'l cura (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

lo miracle de Mahoma, posar-se al sol i trobar-se en la sombra

Equivalents:

• adivino de Valderas, cuando corren las canales que se mojan las carreteras [ES] (SAURA 1884)
• adivino de Marchena, que el sol puesto, el amo a la sombra queda [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: lo miracle de Mahoma, posarse al sol y trobarse en la sombra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix

Equivalents:

• echarte al oriente, echarte has sano, levantarte has doliente [ES] (PÀMIES 1997a)
• cabeza para el naciente y pies para el poniente vivir eternamente [ES] (PÀMIES 1997a)
• so la sombra del nogal no te pongas a recostar [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: sobre creences i supersticions (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a l'«Aforística Médica Popular Catalana», de Miró (1900).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

a (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge

Variants i sinònims: els balcons són més sans que les finestres (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: donde no entra el sol entra el doctor [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• es diu per ponderar les virtuts sanitàries que té el sol (PONS LLUCH 1993).
• significa que com més grossa sia l'obertura per dar entrada a l'aire i al sol és més benefactora per a la salut (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».