vent marçal, fort temporal

Variants i sinònims: vent marçal, fort temporal (AMADES 1951) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999)

Equivalents: viento de marzo, temporalazo [ES].

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós

Variants i sinònims:

• gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable. Pel maig hi haurà floració, pel juny, alguna tronada, al juliol farà calor i a l'agost, forta secada. Setembre serà mig sec, i l'octubre, mig mullat, al novembre farà fred i al desembre, vent gelat (BATLLORI 1997)
• gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric (PARÉS 1999)

Equivalents: enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: s'allarga la claror del dia i augmenten les hores hàbils de treball (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARRÀS (1998).

conforme sembrareu, collireu

Variants i sinònims:

• cadascú cull el que sembra (SAURA 1884)
• v. el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
• v. qui sembra vents, recull tempestats

Equivalents: como sembráredes, cogerédes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: conforme sembraréu, culliréu / cada hu cull lo que sembra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

tant com en plou, el vent n'eixuga

Variants i sinònims: tant pagat, tant servit (SAURA 1884).

Equivalents: comido por servido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: tan com ne plou, 'l ven n'aixuga (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

caçador i pescador, o fam, o fred o calor

Variants i sinònims:

• v. es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• v. pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: cazador y pescador, o hambre, o frio o calor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cassador y pescador, ó fam, ó fret ó calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

cel rogent, pluja o vent

Variants i sinònims:

• aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
  
• cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884)
  
• cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)

Equivalents:

• arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SAURA 1884)
• arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de Aragon, a la noche con agua son [ES] (SAURA 1884)
• arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (SAURA 1884)
• aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí / cel rogent, pluja o vent / cel rogent a sol ixent, sino es pluja será vent / cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

segons lo vent, les veles

Equivalents: a buen viento, buen tiento [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• v. caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• v. es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
  
• pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

ses grenyades duen vent

Equivalents: las turbonadas traen viento [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: aspecte específic de l'atmosfera que anuncia grenyala: vent, aigua i fred (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors

Variants i sinònims:

• v. caçador o pescador, o fam, o fred o calor
• v. pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: cacera y pesquera, a la vejez piojera [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Nota: sau és un castellanisme per gec o americana usat a Menorca, segons el DCVB. Etimològicament, prové de saio (<- cast. sayo), pronunciat dialectalment canviant la o àtona en u i suprimint la ј intervocàlica (nota meva).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

qui sembra vents, recull tempestats

Variants i sinònims:

• v. conforme sembrareu, collireu
• sembra vents i colliràs tempestats (MILLÀ 1965)

Equivalents: quien siembra vientos, recoge tempestades [ES].

Nota: el refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

les paraules es perden al vent

Variants i sinònims:

• el que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura (MILLÀ 1965)
• les paraules se les endu el vent (MILLÀ 1965)

Equivalents: las palabras se las lleva el viento [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

bon vent i barca nova!

Equivalents: a enemigo que huye puente de plata [ES].

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.