A cent anys, coteta verda

Variants i sinònims:

• A cent anys, coteta verda (SAURA 1884) - (FONT 1900) - (AMADES 1951) - (AMADES 1978) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)
• A la vellea, el dimoni es fa sabater (ZÈFIR 2013)
• A la vellesa, el dimoni sabater (DCVB 1926-68)
• A les velleses es fan les bestieses (ZÈFIR 2013)
• A les velleses, les bestieses (ZÈFIR 2013)
• Gat vell i la cua verda (SAURA 1884)
• Vell pintat, judici perdut (SAURA 1884)

Equivalents:

• A la vejez viruelas [ES] (SAURA 1884) - (DIÀFORA 1982)
• A rocín viejo, cabezadas nuevas [ES] (SAURA 1884)

Explicació:

• N'hi ha amb sentit figurat, comprenen idees que no són expressades per les paraules ni per la frase (AMADES 1951).
• Impropi de l'edat (PERRAMON 1979).
• La cota és un vestit usat antigament i també la bata que duien els escolans. El refrany al.ludeix al ridícul que fan aquelles persones que actuen de manera impròpia de la seva edat (GIMENO 1989).
• Ho diuen d'una persona o cosa vella que du alguna aparença de nou (D.) La canya verda és símbol de gratitud a la consecució d'un fi (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Barcelona: Ed. Diàfora.