a cent anys, coteta verda

Variants i sinònims:

• a cent anys, coteta verda (SAURA 1884) - (FONT 1900) - (AMADES 1951) - (AMADES 1978) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)
  
• gat vell i la cua verda (SAURA 1884)
• vell pintat, judici perdut (SAURA 1884)

Equivalents:

• a la vejez viruelas [ES] (SAURA 1884) - (DIÀFORA 1982)
• a rocín viejo, cabezadas nuevas [ES] (SAURA 1884)

Explicació:

• n'hi ha amb sentit figurat, comprenen idees que no són expressades per les paraules ni per la frase (AMADES 1951)
• impropi de l'edat (PERRAMON 1979)
• la cota és un vestit usat antigament i també la bata que duien els escolans. El refrany al.ludeix al ridícul que fan aquelles persones que actuen de manera impròpia de la seva edat (GIMENO 1989)
• ho diuen d'una persona o cosa vella que du alguna aparença de nou (D.) / La canya verda és símbol de gratitud a la consecució d'un fi (PONS LLUCH 1993)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Barcelona: Ed. Diàfora.