Índex alfabètic de les entrades en català
Si no trobes el refrany que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:
- a boig i a cavaller, tot li està bé
- a bon pagador no li dolen prendes
- a bona gana, és inútil la salsa
- a bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell
- a ca gros no cal dir-li quisso
- a cada porc li arriba el seu Sant Martí
- a (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
- a casa del ferrer, ganivet de fusta
- a casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal
- a casa mengem a taula, però cadascú al seu plat
- a cases de maturrangues no hi vagis a cercar gangues
- a cavall donat, no li miris el dentat
- a cent anys, coteta verda
- a còpia d'anys tornen els usos estranys
- a darrers d’agost ja es fila amb gresol
- a dona barbuda, de lluny la saluda
- a elles, company, vós a les cols i jo a la carn
- a emboscada de roïns fugir per tots camins
- a gat vell no li diguis moixina
- a home vell, no li poses gros farcell
- a l'abril, totes caben en un barril
- a l'amic amb son vici
- a l'ancià que és honrat se'l rep sempre de bon grat
- a l'any primer més gasta el mort que el vivent
- a l'arma i a l'enemic no els apuris
- a l'ase ruc, arriero boig
- a l'enemic que fuig (o se'n va), lo pont de plata
- a l'església per a orar, i a la plaça per a tractar
- a l'estiu, tota cuca viu
- a l'home gelós, d'un mal fer-n'hi dos
- a l'home ric, no li toquis el vestit
- a l'home major, donar-li honor
- a l'home vell no li donis consell
- a l'ull amb el colze
- a la boda del fillol, qui no t'hi convida no t'hi vol
- a la burra que està prenyada, fes-la anar ben carregada
- a la casa dels joglars tothom balla el contrapàs
- a la casa que no s'hi renya, no hi ha pa
- a la dona ballar, i a l'ase bramar, lo diable els degué ensenyar
- a la dona brava, corda llarga
- a la dona casta, Déu li basta
- a la dona i a la garsa, lo que diguis en la plaça
- a la primera el rei perdona; a la segona, catxamona
- a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
- a les penes, punyalades
- a les tres; qui para, paga
- a llop dorment, no li entra res en dent
- a mal dir no hi ha res fort
- a mal i a bé tothom hi afitj
- a mala nit, un bot de vi
- a malalt qui ha de viure, s'aigua li és medecina
- a més de pregar cal treballar
- a més pressa, més vagar
- a moro mort, gran llançada
- a on aniràs, bou, que no llaures?
- a (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge
- a pagès endarrerit, cap anyada no li és bona
- a pare guanyador, fill gastador
- a perill prompte, remei cuitat
- a poc a poc anirem lluny
- a poc vi, cuitar-hi
- a portes tancades, el diable es torna
- a qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots
- a qui es pare basta-li mare
- a qui fa una casa (o es casa), la bossa li torna rassa
- a qui has de donar sopar no planguis sa bereneta
- a qui li donen a escollir lo fan perterir
- a qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar
- a qui no li agradi que s'hi posi fulles
- a qui no parla, Déu no l'ou
- a sa taula i en es joc es coneixen ses persones
- a sants i a minyons no prometis que no dons
- a tall d'església catedral, com foren els pares els fills seran
- a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou
- a tu t'ho dic, sogra, entent-hi ma nora
- a un llest, un prest
- a un roí, més roí (o roí i mig)
- abella o ovella o església, si vols riquesa
- abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred
- abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un
- abril i maig són la clau de l'any
- abriülls (o carfull), bons per als ulls
- aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
- aconsola't de gastar, si et vols casar
- agafa el que et donin
- agafar (o prendre) pel costat que punxa (o que crema)
- agutzil descuidat, lladres cada mercat
- ahir deia blanc i avui diu negre
- ahir pastor, avui senyor
- ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu
- aigua, aigua, que fa la vista clara
- aigua d'agost, mel i most
- aigua de febrer, bona pel sementer
- aigua de gener (o pluja de gener), omple bótes i graner (o sempre fa bé)
- aigua de maig, mal és per als animals
- aigua de maig, pa per tot l'any
- aigua de març, herba als sembrats
- aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
- aigua de sant Joan no dóna vi ni pa
- aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent
- aigua fresca fa bon ull
- aiguardent i vi, borratxo fi
- aigües de juny mal solen dur
- així és el formatge sense ronya, com donzella sense vergonya
- així es tiren els guants al rei
- així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats
- ajuda'm i t'ajudaré
- ajuntar el pa i la gana
- al badoc muda-li el joc
- al bé buscar-lo i al mal esperar-lo
- al bou maimó li fa poc l'agulló
- al bou maleït lo pèl li lluu
- al cap d'una hora, Déu vos guard
- al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
- al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall
- al cel cabreta, al terra pastetes
- al desgraciat poc li val ser esforçat
- al dret o a l'inrevés, a casa vinguin diners
- al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
- al ferrer, no li vagis a vendre baldes
- al ficar-te en heretats consulta tes facultats
- al fons del sac es troben les engrunes
- al gust estragat, el dolç li és amarg
- al maig cada dia un raig
- al mal de ventre, el cagar el trempa
- al mal temps, bona cara
- al marit, amar-lo com amic i témer-lo com enemic
- al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara
- al pagès, deu-li cols
- al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina
- al pobre, el sol se'l menja
- al pot petit hi ha la bona confitura
- al que és passat, l'oblit
- al qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l'aló
- al qui mal viu la por el segueix
- al sol i tot hi ha taques
- al temps de les olives, fan nòvio les fadrines
- alaba't pollastre, que demà et vendran
- alegria, carnestoltes, que demà és cendra
- alegria secreta, alegria incompleta
- algú ha portat òlibes a Atenes!
- algú seu en aqueix banc que a ell no aprofita i a altre fa dany
- allà on mengen dos, hi mengen tres
- allà on no hi ha pa no hi ha pau
- allà on no hi ha sang no es fan botifarrons
- allà on vas, fes com veuràs
- allò que a uns sana, a altres mata
- al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla
- als joves i pollins, poca llibertat i bons bocins
- altes o baixes, a l'abril les Pasqües
- amb alegre companyia, se sofreix la trista vida
- amb amor és obeit qui ajuda al pobre i consola a l'afligit
- amb el pa a les alforges (o a les mans) hi ha qui es moriria de fam
- amb el temps són amos els aprenents
- amb la dona i el diner, cuidadós has de ser
- amb les coses de palau val més asseure's
- amb les glòries, s'obliden les memòries
- amb oli a les piques, les cases són riques
- amb pa i vi es fa camí
- amb paciència es guanya el cel
- amb temps i palla maduren les nespres
- amb una caldera vella se'n troba una de nova
- ametler abundós prop d'es camí, agre segur
- amic i cavall, si els canses fas mal
- amic reconciliat, enemic doblat
- amistat per interès, no dura perqu no ho és
- amor amb amor es paga
- amor de boig, vós per a l'altre i jo per a vós
- amor de gendre, bugada sense cendra
- amor de noi, aigua en cistella
- amor de pare, tot lo demés és aire
- amor de senyor, aigua en cistella
- amor i gravetat, no passen per un forat
- amors, penes i diners, no poden estar secrets
- anells en el dit, honra sense profit
- animal que vola cap a sa cassola!
- animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu
- any d'aranyons, pocs garberons
- any d'aubó, anyada de blat
- any d'ovelles, any d'abelles
- any de figaflors, any de plors
- any de neu, any d'olives
- any de neu, any de Déu
- any nou, vida nova
- aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar
- aquell és el bon amic, que pot gastar bon bolsic
- aquell sap que es salva, que l'altre no sap res
- aquí caic, aquí m'aixeco
- ara per naps, ara per cols
- ara que en van és hora d'agafar-ne
- ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs
- aranya, qui t'ha picat? La aranya d'aquí al costat
- arbre a terra, tothom li fa guerra
- arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí
- arc de teix, costa d'armar i afluixat deix
- armes i diners, volen bon maneig
- arreplegador de segó i escampador de farina
- arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet
- arrima't als bons, i seràs un d'ells
- ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla
- ase de molts (o bestiar de molts) el llop se'l menja
- ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi
- ase nafrat, tot són mosques
- ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya
- asquerós us heu tornat? Doncs d'aquest guisat ja n'heu menjat
- aucell de cullera, menja més que una quimera
- aucell de pas, com de canya
- avui per jo (o per mi) demà per tu
- badall mai ment, o son o talent
- baixen les muntanyes i pugen les cabanyes
- ballo bé i no em voleu a ballar
- bandera vella, honra de capità
- banyes i cabells blancs, no surten per anys
- barba blanca per marit, primer que jove esvanit
- barba remullada, és mig afaitada
- barca parada no guanya nòlits
- Barcelona és bona si la bossa sona
- barco a la capa, mariner a la hamaca
- barco gran, tan corrent com caminant
- batlle, siga-ho qui vulgue (o que batlle qui vulla)
- batut i mai vençut
- bé canta Marta, després de farta
- bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran
- bé vinguis, mal, si véns tot sol
- beata farinera, ara va endavant, ara endarrere
- beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella
- béns de campana, Déu els dóna i el diable els esparrama
- Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat (o pegat)
- beure i bufar junt no pot anar
- beure molt i anar dret és raret
- blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo)
- boca amarga, no pot escopir mel
- boigs (o ximples) tenen ventura (o sort)
- boira de març, aigua segura i la mar moguda
- bon any o mal any, quatre en caben en un banc
- bon camí no és marrada
- bon (o mal) costum, no es destrueix com el fum
- bon home però mal músic
- bon vent i barca nova!
- bona cara i fets dolents
- bona és la dansa, i la casa es crema
- bona feina no necessita nunci
- bona nit quarta
- bona olla i mal testament
- bona panada i mala pràctica, plaer i bé és rompre-la
- bon marit, la muller sana
- bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia
- boneto i espasa fan honra a la casa
- bons canonges i mal capítol
- bordó i carabassa, vida regalada
- borratxera d'aigua mai s'acaba
- borratxo fi, a la taberna vol lo vi
- bossa sense diners, digues-li cuiro
- bou vell llaura dret
- brams d'ase no arriben al cel
- burla amb dany no compleix l'any
- burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça
- ca que lladra no mossega
- cabells i cantar, per ma casa no fan
- cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar
- caçador de moixonets, guanya, però menudets
- caçador i pescador, o fam, o fred o calor
- cada bugadó un esquinsó
- cada casa és un món
- cada cosa al seu temps
- cada cosa en son lloc
- cada cosa pel que és
- cada dia aprenem coses noves
- cada dia no és festa
- cada gall canta en son galliner
- cada home és un món
- cada mestre té el seu llibre
- cada oller alaba ses olles
- cada olleta té la seva tapadoreta
- cada ovella amb sa parella
- cada prenyat porta son fat
- cada terra fa sa guerra
- cadascú d'allò seu en pot fer el que vol
- cadascú disposa de casa seva
- cadascú en sa casa i Déu en la de tots
- cadascú es canta i balla sol
- cadascú és fill de ses obres
- cadascú estornuda com Déu l'ajuda
- cadascú parla de la fira, segons li va en ella
- cadascú parla la seva llengua
- cadascú la seva part
- cadascú per on l'enfila
- cadascú que carregui el mort
- cadascú sap a casa seva on l'hi plou
- cadascú se sent del seu
- cadascú va a la seva
- caixa plena i caixa buida, tan aviat ple, tan aviat buit
- cal apartar-se dels perills
- cal aprofitar l'avinentesa
- cal ballar al so que toquen
- cal fer el cor fort
- cal obeir al superior
- calla tu i callaré jo
- calli qui dóna i parli qui rep
- calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
- cantin papers i mentin barbes
- cap amenaçat, no acostuma a ser pegat
- cap fred, peus calents i cor valent
- cap geperut no es veu la gepa
- cap gros, cervell petit
- cap pare enfillat no mor enfitat
- cap sense cervell no ha menester capell
- car és el bocí, que a un hom l'escanya
- cara d'ovella i ungles de llop
- carn de creixença mai assossega
- carn fa carn i vi fa sang
- càrrega que plau no pesa
- carrer (o dia) banyat, calaix eixut
- casa cumplida, en l'altra vida
- casa de dues portes, fa de mal guardar
- casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis
- casa negra, llum encesa
- casa ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs
- casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat
- castiga al bo, i millorarà
- catúfol de sènia, el que ve ple buit s'en torna
- cel rogent, pluja o vent
- cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada
- cent anys de guerra i no un dia de brega
- cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put
- cent en boca i guarda la bossa
- cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany
- com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer
- com es delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar
- com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen)
- com més anys, més desenganys
- com més bo més amargant
- com més cosins, més endins
- com més costa més val
- com més en tenen, més en volen
- com més mar, més vela
- com més parents, més dolents
- com més poques barbes, manco vergonya
- com un bitxo, que està fred i encén
- companyia de dos, són les millors
- comptes vells, baralles noves
- conforme sembrareu, collireu
- consell sense remei, caga-hi
- cornut i pagar el beure
- corregir al mestre
- cria corbs i et treuran ets ulls
- criatura d'un any, xucla les entranyes
- cuixa madura, filla segura
- d'ací a cent anys tots serem calbs
- d'aigua passada molí no en mol
- d'allà on manco es pensa, salta sa llebre
- d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
- d'amics, pocs i bons
- d'home ric no hi ha revenja
- d'on no n'hi ha, no en pot rajar
- d'un mal pas, sortir-ne prompte
- d'un mànec d'escombra en van sortir una vegada set bales
- d'una espira, un gran foc
- darrere el rei, figues li fan
- de calent en calent es pelen
- de desagraïts el món n'és ple
- de doblers (o de diners) i de bondat (o santedat) la meitat de la meitat
- de fer bé tot mal en pervé (o prové)
- de fora vindrà qui de casa ens traurà
- de gener a gener es doblers són d'es banquer
- de Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases
- de la boca al nas, no en tastaràs pas
- de llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar
- de llargues terres, grosses mentides
- de maljust ve l'anyell, que el diable s'enduu la pell
- de més verdes en maduren
- de mica en mica s'omple la pica
- de moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs
- de nit tots els gats són negres
- de petit se cria s'arbre dret
- de porc i de senyor se n'ha de venir de mena
- de rialles, en vénen ploralles
- de ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel
- de tal riu, tal aigua
- de tant que et vull, et trac un ull
- deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí
- del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
- del gos flac no s'apeguen més que puces
- del pare els consells, són vertaders manaments
- del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs
- del treball surt (o neix) el descans
- dels pecats dels pares, els fills en van geperuts
- dels teus voldries dir, però no mal oir
- demanar no fa pobre
- des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat
- desgraciat en el joc, afortunat en l'amor
- després d'un temps un altre en ve
- després d'una alegria ve sempre una tristor
- després d'una tempesta ve una bonança
- després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
- després de romput el cap es posen cervellera
- Déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió
- Déu dóna es fred, segons sa roba
- Déu dóna faves a qui no té queixals
- Déu és gran
- Déu escanya però no ofega
- Déu fa sortir el sol per a tothom qui el vol
- Déu me do xocolata de ca l'Artigues
- Déu mos do (o don) justícia, i que no passi per ca nostra
- Déu nos en guard d'un ja està fet
- Déu nos en guard de poll (o de poll ressuscitat)
- Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí
- Déu nos guard de boigs, en lloc estret
- Déu té més per donar, que no ha donat
- Déu té un bastó que pega sense fer remor
- Déu vol el cor de les persones
- dient sa veritat, es perd s'amistat
- dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura
- dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs
- digue'm amb qui vas, i te diré qui ets
- digues-li barret, digues-li sombrero
- dimarts, ni casats ni embarcats
- diner fa diner
- diners fan tort
- diners i bogeria, no es poden amagar
- dit i fet
- divideix i venceràs
- doctors té la santa mare església
- dóna casa per posada i te'n serà bescantada
- dona finestrera, no farà llarga tela
- doncella que pinta mal, casar-la i dar-li cabal
- dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
- dos pocs i dos molts fan un home ric
- eixuga't, que sues
- el barb, la truita i el gall, menjar de maig
- el blasfem és un damnat, heretge, neci o atontat
- el bon aliment fa bon enteniment
- el bon filar, des de Sant Miquel a Nadal
- el bon gènere es ven tot sol
- el bon menjar fa estar gras
- el bon pastor ton les ovelles, no les escorxa
- el ca que vol pa, ha de llepar la mà
- el camp reposat dóna el fruit molt granat
- el càntir nou fa l'aigua fresca
- el cap blanc i el seny a cercar
- el cap dret i el cor net
- el cap fred i els peus calents són els millors element
- el cap li trencaràs, que el cor no podràs
- el cap viu l'hora de l'àpat
- el casat, casa vol
- el cor i els ulls mai no són vells
- el diable quan és vell, sap més per experiència que per consell
- el diable s'ha deslligat
- el diable va per casa
- el dimoni no té sogra i sempre en troba
- el dimoni sap més per vell que per dimoni
- el febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
- el foc té aturador, que l'aigua no
- el gener és dormiler
- el gos mort no mossega
- el lladre naturalment, té peresa i no és valent
- el lleure és la causa de tots els vicis
- el maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
- el mal de cap, el menjar el bat
- el mal que desitges et vingui
- el meló i el casament són coses d'encertament
- el més calent és a l'aigüera
- el més dolent pas és el de la porta
- el meu mal no vol soroll
- el millor orador, és el que es persuadeix a si mateix
- el món no va ésser fet tot en un dia
- el mort, al sot, i el viu, al rebost
- el pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
- el pa de la veïna és medecina
- el pa tou dura poc
- el pecat es pot dir, i el pecador no
- el pensar és d'ases, el sebre és el que val
- el perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro
- el pobre i l'avariciós, tenen misèria tots dos
- el primer que cull la flor, s'emporta l'olor
- el que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
- el que es diu al darrere, no es diu al davant
- el que es dóna no es torna
- el que és mal guanyat el diable s'ho emporta
- el que és promès, sigui atès
- el que l'ull veu, el cor creu
- el que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca
- el que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé
- el que no es paga amb diners, es paga amb dinades
- el que no es troba al cap es troba al centener
- el que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any
- el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
- el que puguis fer avui no ho esperis fer demà
- el qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí
- el ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós
- el ruc del traginer sempre va davant
- el saber no ocupa lloc
- el silenci és or
- el temps passat, sempre envejat
- el vi ben bo i el cavall de pedra
- ell s'entén i balla sol
- els cansats fan la feina
- els costums i els diners fan els homes cavallers
- els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment
- els dolents duren més que l'arna
- els lladres de casa són els més dolents
- els mals costums del mestre s'apeguen al deixeble
- els que es casen per amors, sempre viuen amb dolors
- els que s'assemblen es cerquen
- els tontos mai baixen de son ase
- els ulls mengen més que sa boca
- els ulls van allà on va el cor
- els uns hi van i els altres en tornen
- els uns neixen amb estrella, i els altres amb esquella
- en abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig
- en boca tancada, la mosca no hi farà entrada
- en cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut
- en cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
- en el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre
- en el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
- en el cap ho té la cabra
- en el forn i rentador, es diu tot el mal i bo
- en el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa
- en el món tothom treballa per portar bona gramalla
- en enfornar es fan els pans geperuts
- en haver cagat, llavors plora
- en l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó
- en maig el bon pagés, de llaurar ha d'estar llest
- en mala anyada, hort i porc (o porc i cabra)
- en Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
- en temps de figues no hi ha amigues
- en terra de cecs el borni és rei
- en tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena
- en un dia (o cada dia) gira (o volta) el món, i la dona en un segon
- en una discussió, qui calla primer és de bona família
- encara li ha de suar la cua
- encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda
- entre els uns i els altres, la feina per fer
- entre lladres la capa al coll
- entre sant i santa, una paret hi manca
- entre sastres corre el joc
- erro de comptes no fa pagament
- es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors
- es colom menja or (o plata), i caga plom
- és doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat
- es fart no pensa amb es dejú
- es fum va a ses polides (o an es polits)
- es prometre no ha fet pobre ningú
- és ric aquell que està bé amb Déu
- es ven a pes, quelcom és
- escombra nova, escombra bé
- esdevé la honra a qui no la mereix
- estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
- et guanyaràs el pa amb la suor del teu front
- fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada
- fa més qui vol que qui pot
- fang i calç, cobreixen molts mals
- febres de maig, salut tot l'any
- feina a escarada, feina enganada
- feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja
- feina feta no té destorb
- fent i desfent, aprèn l'aprenent
- fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua
- ferma s'ase allà on l'amo vol
- fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor
- fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal
- fes favors a bèsties i et pagaran a coces
- feta la llei, feta la trampa
- fets, fets, i deixa't d'històries
- fins a setanta d'abril no et llevis fil
- fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u
- fins els coloms tenen fel
- flor de febrer no omple el paner
- foc mata foc
- fred en abril, no faltarà pa ni vi
- gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà
- gall que fa renou li estrenyen el coll
- gallina vella fa bon brou
- gat amb guants no agafa rates
- gat escaldat amb aigua tèbia en té prou
- gat meulador, mal caçador (o poc caçador)
- gener fredolic entra bufant els dits
- gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
- gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)
- geni i figura fins a la sepultura
- gent jove, pa tou
- gos pobre, ple de ronya
- granota, fica't al cove
- gratar i menjar tot és començar
- guanya't la fama i posa't a jeure
- guarda't d'home senyalat per Déu
- guarda't de parlar, sense abans pensar
- hi ha tants d'ases amb lletra, com sense
- hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes
- hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada
- home casat, home cagat
- home de banys, home de pocs anys
- home de daga, tot se concaga
- home pobre no pot criar gos
- home roig no et faci goig
- home valent i bóta de vi bo acaben prest (o no duren gaire)
- home vell i acabalat, ben servit i respectat
- honra a ton pare tant com pots, da-li del teu, si tindràs dots
- hortolans i moliners, mai esguerren la collita
- hostes i peix menut, al cap de tres dies put
- infant que sembla a son pare honra a sa mare
- ira de Déu ressistir no es pot
- ja et conec, herbeta, que et dius marduix
- ja fa prou qui als seus s'assembla
- ja pots xiular si l'ase no vol beure
- ja sap (o prou sap ell) a qui les fa
- jocs de mans, jocs de villans
- jovent i enteniment, no hi és tot a un temps
- l'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas
- l'amic més fidel és el gos