Índex alfabètic de les entrades en català
Si no trobes el refrany que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:
- A boig i a cavaller, tot li està bé
- A bon pagador no li dolen prendes
- A bona gana, és inútil la salsa
- A bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell
- A ca gros no cal dir-li quisso
- A cada porc li arriba el seu Sant Martí
- A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
- A casa del ferrer, ganivet de fusta
- A casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal
- A casa del vinater bona tardor i mal hivern
- A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat
- A cases de maturrangues no hi vagis a cercar gangues
- A cavall donat, no li miris el dentat
- A cent anys, coteta verda
- A còpia d'anys tornen els usos estranys
- A darrers d'agost ja es fila amb gresol
- A dona barbuda, de lluny la saluda
- A elles, company, vós a les cols i jo a la carn
- A emboscada de roïns fugir per tots camins
- A gallec demanador, castellà posseïdor
- A gat vell no li diguis moixina
- A home vell, no li poses gros farcell
- A l'abril, totes caben en un barril
- A l'agost bat el peresós
- A l'amic amb son vici
- A l'ancià que és honrat se'l rep sempre de bon grat
- A l'any primer més gasta el mort que el vivent
- A l'arma i a l'enemic no els apuris
- A l'ase ruc, arriero boig
- A l'enemic que fuig (o se'n va), lo pont de plata
- A l'església per a orar, i a la plaça per a tractar
- A l'estiu, tota cuca viu
- A l'home gelós, d'un mal fer-n'hi dos
- A l'home ric, no li toquis el vestit
- A l'home major, donar-li honor
- A l'home vell no li donis consell
- A l'ull amb el colze
- A la boda del fillol, qui no t'hi convida no t'hi vol
- A la burra que està prenyada, fes-la anar ben carregada
- A la casa dels joglars tothom balla el contrapàs
- A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa
- A la dona ballar, i a l'ase bramar, lo diable els degué ensenyar
- A la dona brava, corda llarga
- A la dona casta, Déu li basta
- A la dona i a la garsa, lo que diguis en la plaça
- A la primera el rei perdona; a la segona, catxamona
- A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
- A les penes, punyalades
- A les tres; qui para, paga
- A llop dorment, no li entra res en dent
- A mal dir no hi ha res fort
- A mal i a bé tothom hi afitj
- A mala nit, un bot de vi
- A malalt qui ha de viure, s'aigua li és medecina
- A més de pregar cal treballar
- A més pressa, més vagar
- A moro mort, gran llançada
- A on aniràs, bou, que no llaures?
- A (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge
- A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona
- A pare guanyador, fill gastador
- A perill prompte, remei cuitat
- A poc a poc anirem lluny
- A poc vi, cuitar-hi
- A portes tancades, el diable es torna
- A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre
- A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots
- A qui es pare basta-li mare
- A qui fa una casa (o es casa), la bossa li torna rassa
- A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta
- A qui li donen a escollir lo fan perterir
- A qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar
- A qui no li agradi que s'hi posi fulles
- A qui no parla, Déu no l'ou
- A sa taula i en es joc es coneixen ses persones
- A sants i a minyons no prometis que no dons
- A tall d'església catedral, com foren els pares els fills seran
- A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou
- A tu t'ho dic, sogra, entent-hi ma nora
- A un llest, un prest
- A un roï, més roï (o roï i mig)
- Abella o ovella o església, si vols riquesa
- Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred
- Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n'havia vist ni un
- Abril i maig són la clau de l'any
- Abriülls (o carfull), bons per als ulls
- Acabat el juny, no canta el cucut
- Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
- Aconsola't de gastar, si et vols casar
- Agafa el que et donin
- Agost i setembre no duren sempre
- Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys
- Agost madurador, setembre collidor
- Agost té la culpa i setembre porta la fruita
- Agutzil descuidat, lladres cada mercat
- Ahir deia blanc i avui diu negre
- Ahir pastor, avui senyor
- Ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu
- Aigua, aigua, que fa la vista clara
- Aigua d'agost, mel i most
- Aigua de febrer, bona pel sementer
- Aigua de gener (o pluja de gener), omple bótes i graner (o sempre fa bé)
- Aigua de maig, mal és per als animals
- Aigua de maig, pa per tot l'any
- Aigua de març, herba als sembrats
- Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
- Aigua de sant Joan no dóna vi ni pa
- Aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent
- Aigua fresca fa bon ull
- Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
- Aiguardent i vi, borratxo fi
- Aigües de juny mal solen dur
- Així és el formatge sense ronya, com donzella sense vergonya
- Així es tiren els guants al rei
- Així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats
- Ajuda'm i t'ajudaré
- Ajuntar el pa i la gana
- Al badoc muda-li el joc
- Al batre, si no aquest, l'altre
- Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo
- Al bou maimó li fa poc l'agulló
- Al bou maleït lo pèl li lluu
- Al cap d'una hora, Déu vos guard
- Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
- Al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall
- Al cel cabreta, al terra pastetes
- Al desgraciat poc li val ser esforçat
- Al dret o a l'inrevés, a casa vinguin diners
- Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
- Al ferrer, no li vagis a vendre baldes
- Al ficar-te en heretats consulta tes facultats
- Al fons del sac es troben les engrunes
- Al gust estragat, el dolç li és amarg
- Al juliol, la falç al coll
- Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol
- Al maig cada dia un raig
- Al mal de ventre, el cagar el trempa
- Al mal temps, bona cara
- Al marit, amar-lo com amic i témer-lo com enemic
- Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara
- Al pagès, deu-li cols
- Al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina
- Al pobre, el sol se'l menja
- Al pot petit hi ha la bona confitura
- Al que és passat, l'oblit
- Al qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l'aló
- Al qui mal viu la por el segueix
- Al setembre, el qui tinga blat que el sembre
- Al sol i tot hi ha taques
- Al temps de les olives, fan nòvio les fadrines
- Alaba't pollastre, que demà et vendran
- Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
- Alegria secreta, alegria incompleta
- Algú ha portat òlibes a Atenes!
- Algú seu en aqueix banc que a ell no aprofita i a altre fa dany
- Allà on mengen dos, hi mengen tres
- Allà on no hi ha pa no hi ha pau
- Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons
- Allà on vas, fes com veuràs
- Allò que a uns sana, a altres mata
- Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
- Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla
- Als joves i pollins, poca llibertat i bons bocins
- Altes o baixes, a l'abril les Pasqües
- Altre vindrà que m'abonarà
- Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida
- Amb amor és obeït qui ajuda al pobre i consola a l'afligit
- Amb el pa a les alforges (o a les mans) hi ha qui es moriria de fam
- Amb el temps són amos els aprenents
- Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser
- Amb les coses de palau val més asseure's
- Amb les glòries, s'obliden les memòries
- Amb oli a les piques, les cases són riques
- Amb pa i vi es fa camí
- Amb paciència es guanya el cel
- Amb temps i palla maduren les nespres
- Amb una caldera vella se'n troba una de nova
- Ametler abundós prop d'es camí, agre segur
- Amic i cavall, si els canses fas mal
- Amic reconciliat, enemic doblat
- Amistat per interès, no dura perqu no ho és
- Amor amb amor es paga
- Amor de boig, vós per a l'altre i jo per a vós
- Amor de gendre, bugada sense cendra
- Amor de noi, aigua en cistella
- Amor de pare, tot lo demés és aire
- Amor de senyor, aigua en cistella
- Amor i gravetat, no passen per un forat
- Amors, penes i diners, no poden estar secrets
- Anells en el dit, honra sense profit
- Animal que vola cap a sa cassola!
- Animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu
- Any d'aranyons, pocs garberons
- Any d'aubó, anyada de blat
- Any d'ovelles, any d'abelles
- Any de figaflors, any de plors
- Any de neu, any d'olives
- Any de neu, any de Déu
- Any nou, vida nova
- Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar
- Aquell és el bon amic, que pot gastar bon bolsic
- Aquell sap que es salva, que l'altre no sap res
- Aquí caic, aquí m'aixeco
- Ara per naps, ara per cols
- Ara que en van és hora d'agafar-ne
- Ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs
- Aranya, qui t'ha picat? La aranya d'aquí al costat
- Arbre a terra, tothom li fa guerra
- Arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí
- Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix
- Armes i diners, volen bon maneig
- Arreplegador de segó i escampador de farina
- Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet
- Arrima't als bons, i seràs un d'ells
- Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla
- Ase de molts (o bestiar de molts) el llop se'l menja
- Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi
- Ase nafrat, tot són mosques
- Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya
- Asquerós us heu tornat? Doncs d'aquest guisat ja n'heu menjat
- Aucell de cullera, menja més que una quimera
- Aucell de pas, com de canya
- Avui per jo (o per mi) demà per tu
- Badall mai ment, o son o talent
- Baixen les muntanyes i pugen les cabanyes
- Ballo bé i no em voleu a ballar
- Bandera vella, honra de capità
- Banyes i cabells blancs, no surten per anys
- Barba blanca per marit, primer que jove esvanit
- Barba remullada, és mig afaitada
- Barca parada no guanya nòlits
- Barcelona és bona si la bossa sona
- Barco a la capa, mariner a la hamaca
- Barco gran, tan corrent com caminant
- Batlle, siga-ho qui vulgue (o que batlle qui vulla)
- Batut i mai vençut
- Bé canta Marta, després de farta
- Bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran
- Bé vinguis, mal, si véns tot sol
- Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere
- Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella
- Béns de campana, Déu els dóna i el diable els esparrama
- Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent
- Bernat, Bernat endevina qui t'ha tocat (o pegat)
- Beure i bufar junt no pot anar
- Beure molt i anar dret és raret
- Blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo)
- Bo és donar consell, però millor el remei
- Boca amarga, no pot escopir mel
- Boigs (o ximples) tenen ventura (o sort)
- Boira de març, aigua segura i la mar moguda
- Boira de setembre, porta el sud en el ventre
- Bon any o mal any, quatre en caben en un banc
- Bon camí no és marrada
- Bon (o mal) costum, no es destrueix com el fum
- Bon home però mal músic
- Bon vent i barca nova!
- Bona cara i fets dolents
- Bona és la dansa, i la casa es crema
- Bona feina no necessita nunci
- Bona nit quarta
- Bona olla i mal testament
- Bona panada i mala pràctica, plaer i bé és rompre-la
- Bon marit, la muller sana
- Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia
- Boneto i espasa fan honra a la casa
- Bons canonges i mal capítol
- Bordó i carabassa, vida regalada
- Borratxera d'aigua mai s'acaba
- Borratxo fi, a la taberna vol lo vi
- Bossa sense diners, digues-li cuiro
- Bou vell llaura dret
- Brams d'ase no arriben al cel
- Burla amb dany no compleix l'any
- Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça
- Ca que lladra no mossega
- Cabells i cantar, per ma casa no fan
- Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar
- Caçador de moixonets, guanya, però menudets
- Caçador i pescador, o fam, o fred o calor
- Cada bugadó un esquinsó
- Cada casa és un món
- Cada cosa al seu temps
- Cada cosa en son lloc
- Cada cosa pel que és
- Cada dia aprenem coses noves
- Cada dia no és festa
- Cada gall canta en son galliner
- Cada home és un món
- Cada mestre té el seu llibre
- Cada oller alaba ses olles
- Cada olleta té la seva tapadoreta
- Cada ovella amb sa parella
- Cada prenyat porta son fat
- Cada terra fa sa guerra
- Cadascú d'allò seu en pot fer el que vol
- Cadascú disposa de casa seva
- Cadascú en sa casa i Déu en la de tots
- Cadascú es canta i balla sol
- Cadascú és fill de ses obres
- Cadascú estornuda com Déu l'ajuda
- Cadascú parla de la fira, segons li va en ella
- Cadascú parla la seva llengua
- Cadascú la seva part
- Cadascú per on l'enfila
- Cadascú que carregui el mort
- Cadascú sap a casa seva on l'hi plou
- Cadascú se sent del seu
- Cadascú va a la seva
- Caixa plena i caixa buida, tan aviat ple, tan aviat buit
- Cal apartar-se dels perills
- Cal aprofitar l'avinentesa
- Cal ballar al so que toquen
- Cal fer el cor fort
- Cal obeir al superior
- Calla tu i callaré jo
- Calli qui dóna i parli qui rep
- Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer
- Cantin papers i mentin barbes
- Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat
- Cap fred, peus calents i cor valent
- Cap geperut no es veu la gepa
- Cap gros, cervell petit
- Cap pare enfillat no mor enfitat
- Cap sense cervell no ha menester capell
- Capa esquinçada no guarda de fred
- Car és el bocí, que a un hom l'escanya
- Cara d'ovella i ungles de llop
- Carn de creixença mai assossega
- Carn fa carn i vi fa sang
- Càrrega que plau no pesa
- Carrer (o dia) banyat, calaix eixut
- Cartes, daus, dones i vi, fan tornar al ric, mesquí
- Casa cumplida, en l'altra vida
- Casa de dues portes, fa de mal guardar
- Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis
- Casa negra, llum encesa
- Casa ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs
- Casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat
- Castiga al bo, i millorarà
- Catúfol de sínia, el que ve ple buit s'en torna
- Cel rogent, pluja o vent
- Cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada
- Cent anys de guerra i no un dia de brega
- Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put
- Cent en boca i guarda la bossa
- Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany
- Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer
- Com es delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar
- Com més amics, més clars
- Com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen)
- Com més anys, més desenganys
- Com més bo més amargant
- Com més cosins, més endins
- Com més costa més val
- Com més en tenen, més en volen
- Com més mar, més vela
- Com més parents, més dolents
- Com més poques barbes, manco vergonya
- Com un bitxo, que està fred i encén
- Companyia de dos, són les millors
- Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
- Comptes clars, honren cares
- Comptes vells, baralles noves
- Conforme sembrareu, collireu
- Consell sense remei, caga-hi
- Cornut i pagar el beure
- Corregir al mestre
- Cria corbs i et treuran ets ulls
- Criatura d'un any, xucla les entranyes
- Cuixa madura, filla segura
- D'ací a cent anys tots serem calbs
- D'aigua passada molí no en mol
- D'allà on manco es pensa, salta sa llebre
- D'allò perdut treu-ne el que puguis
- D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
- D'amics, pocs i bons
- D'aquella pols, vénen aquests fangs
- D'home ric no hi ha revenja
- D'on no n'hi ha, no en pot rajar
- D'un mal pas, sortir-ne prompte
- D'un mànec d'escombra en van sortir una vegada set bales
- D'una espira, un gran foc
- Darrere el rei, figues li fan
- De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
- De bona casa, bona brasa
- De calent en calent es pelen
- De coquí pren el bocí
- De desagraïts el món n'és ple
- De doblers (o de diners) i de bondat (o santedat) la meitat de la meitat
- De dolent arbre, no esperis bon fruit
- De dolent rocí, un sol bocí
- De dos savis (o hàbits), el més llest
- De fer bé tot mal en pervé (o prové)
- De fora vindrà qui de casa ens traurà
- De gener a gener es doblers són d'es banquer
- De Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases
- De l'abundància del cor en parla la boca
- De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia
- De la boca al nas, no en tastaràs pas
- De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó
- De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar
- De llargues terres, grosses mentides
- De males cares, tothom en fuig
- De maljust ve l'anyell, que el diable s'enduu la pell
- De més verdes en maduren
- De mica en mica s'omple la pica
- De moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs
- De nit tots els gats són negres
- De petit se cria s'arbre dret
- De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
- De rialles, en vénen ploralles
- De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix
- De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel
- De tal riu, tal aigua
- De tant que et vull, et trac un ull
- Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has
- Deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí
- Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà
- Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt
- Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
- Del gos flac no s'apeguen més que puces
- Del mal pagador, gra o palla
- Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol
- Del pare els consells, són vertaders manaments
- Del poc, poc, i del molt, no res
- Del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs
- Del ric el remei, i del vell el consell
- Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres
- Del setembre a la tardor, torna la calor
- Del treball surt (o neix) el descans
- Dels escarmentats naixen (o ixen) els avisats
- Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells
- Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts
- Dels teus voldries dir, però no mal oir
- Demanar no fa pobre
- Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat
- Desgraciat en el joc, afortunat en l'amor
- Després d'un temps un altre en ve
- Després d'una alegria ve sempre una tristor
- Després d'una tempesta ve una bonança
- Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
- Després de romput el cap es posen cervellera
- Déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió
- Déu dóna es fred, segons sa roba
- Déu dóna faves a qui no té queixals
- Déu és gran
- Déu escanya però no ofega
- Déu fa sortir el sol per a tothom qui el vol
- Déu me do xocolata de ca l'Artigues
- Déu mos do (o don) justícia, i que no passi per ca nostra
- Déu nos en guard d'un ja està fet
- Déu nos en guard de poll (o de poll ressuscitat)
- Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí
- Déu nos guard de boigs, en lloc estret
- Déu té més per donar, que no ha donat
- Déu té un basté que pega sense fer remor
- Déu vol el cor de les persones
- Dient sa veritat, es perd s'amistat
- Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura
- Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs
- Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets
- Digues-li barret, digues-li sombrero
- Dimarts, ni casats ni embarcats
- Diner fa diner
- Diners fan tort
- Diners i bogeria, no es poden amagar
- Dit i fet
- Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós
- Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
- Divideix i venceràs
- Doctors té la santa mare església
- Dóna casa per posada i te'n serà bescantada
- Dona finestrera, no farà llarga tela
- Dóna i té, i faràs bé
- Doncella que pinta mal, casar-la i dar-li cabal
- Doneu-me diners, que consells no atipen
- Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
- Dos pocs i dos molts fan un home ric
- Eixuga't, que sues
- El barb, la truita i el gall, menjar de maig
- El blanc al costat del negre, ressalta més
- El blasfem és un damnat, heretge, neci o atontat
- El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat
- El bon aliment fa bon enteniment
- El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar
- El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal
- El bon gènere es ven tot sol
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
- El bon menjar fa estar gras
- El bon pastor ton les ovelles, no les escorxa
- El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer
- El bou solt es llepa com vol
- El bou tira la arada, més no de gana
- El ca, guanya el pa
- El ca que vol pa, ha de llepar la mà
- El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva)
- El camp reposat dóna el fruit molt granat
- El càntir nou fa l'aigua fresca
- El cap blanc i el seny a cercar
- El cap dret i el cor net
- El cap fred i els peus calents són els millors element
- El cap li trencaràs, que el cor no podràs
- El cap viu l'hora de l'àpat
- El casat, casa vol
- El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia
- El cor i els ulls mai no són vells
- El cornut és l'últim que ho sap
- El diable quan es vell, es fa ermità
- El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell
- El diable s'ha deslligat
- El diable va per casa
- El dimoni no té sogra i sempre en troba
- El dimoni sap més per vell que per dimoni
- El dolent, fora
- El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt
- El foc té aturador, que l'aigua no
- El gener és dormiler
- El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça
- El gos mort no mossega
- El lladre naturalment, té peresa i no és valent
- El lleure és la causa de tots els vicis
- El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
- El mal any entra nedant
- El mal de cap, el menjar el bat
- El mal que desitges et vingui
- El meló i el casament són coses d'encertament
- El més calent és a l'aigüera
- El més dolent pas és el de la porta
- El meu mal no vol soroll
- El millor orador, és el que es persuadeix a si mateix
- El món no va ésser fet tot en un dia
- El mort, al sot, i el viu, al rebost
- El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
- El pa de la veïna és medecina
- El pa tou dura poc
- El pecat es pot dir, i el pecador no
- El pensar és d'ases, el sebre és el que val
- El perol diu a la paella: ─Si m'embrutes, t'emmascaro
- El pobre i l'avariciós, tenen misèria tots dos
- El primer que cull la flor, s'emporta l'olor
- El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
- El que es diu al darrere, no es diu al davant
- El que es dóna no es torna
- El que és mal guanyat el diable s'ho emporta
- El que és promès, sigui atès
- El que l'ull veu, el cor creu
- El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca
- El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé
- El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
- El que no es troba al cap es troba al centener
- El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any
- El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
- El que puguis fer avui no ho esperis fer demà
- El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí
- El ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós
- El ruc del traginer sempre va davant
- El saber no ocupa lloc
- El setembre és bo si del primer al darrer està serè
- El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
- El silenci és or
- El temps passat, sempre envejat
- El vi ben bo i el cavall de pedra
- Ell s'entén i balla sol
- Els cansats fan la feina
- Els costums i els diners fan els homes cavallers
- Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo)
- Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment
- Els dolents duren més que l'arna
- Els lladres de casa sén els més dolents
- Els mals costums del mestre s'apeguen al deixeble
- Els que es casen per amors, sempre viuen amb dolors
- Els que s'assemblen es cerquen
- Els tontos mai baixen de son ase
- Els ulls mengen més que sa boca
- Els ulls van allà on va el cor
- Els uns hi van i els altres en tornen
- Els uns neixen amb estrella, i els altres amb esquella
- En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig
- En boca tancada, la mosca no hi farà entrada
- En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut
- En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
- En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre
- En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
- En el cap ho té la cabra
- En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo
- En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa
- En el món tothom treballa per portar bona gramalla
- En enfornar es fan els pans geperuts
- En haver cagat, llavors plora
- En l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó
- En maig el bon pagès, de llaurar ha d'estar llest
- En mala anyada, hort i porc (o porc i cabra)
- En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
- En setembre cull i no sembres
- En temps de figues no hi ha amigues
- En terra de cecs el borni és rei
- En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena
- En un dia (o cada dia) gira (o volta) el món, i la dona en un segon
- En una discussió, qui calla primer és de bona família
- Encara li ha de suar la cua
- Encara no som allà on anem
- Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda
- Entre els uns i els altres, la feina per fer
- Entre lladres la capa al coll
- Entre sant i santa, una paret hi manca
- Entre sastres corre el joc
- Erro de comptes no fa pagament
- Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors
- Es colom menja or (o plata), i caga plom
- És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat
- Es fart no pensa amb es dejú
- Es fum va a ses polides (o an es polits)
- Es prometre no ha fet pobre ningú
- És ric aquell que està bé amb Déu
- Es ven a pes, quelcom és
- Escombra nova, escombra bé
- Esdevé la honra a qui no la mereix
- Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any
- Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
- Estiu que dura, tardor assegura
- Estiu sec, tardor molla
- Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front
- Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada
- Fa més qui vol que qui pot
- Fang i calç, cobreixen molts mals
- Febres de maig, salut tot l'any
- Feina a escarada, feina enganada
- Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja
- Feina feta no té destorb
- Fent i desfent, aprén l'aprenent
- Fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua
- Ferma s'ase allà on l'amo vol
- Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor
- Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal
- Fes favors a bèsties i et pagaran a coces
- Fes, si tens ton testament, quan és clar l'enteniment
- Feta la llei, feta la trampa
- Fets, fets, i deixa't d'històries
- Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
- Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
- Fins a setanta d'abril no et llevis fil
- Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u
- Fins els coloms tenen fel
- Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran
- Flor de febrer no omple el paner
- Foc mata foc
- Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú
- Fred en abril, no faltarà pa ni vi
- Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà
- Gall que fa renou li estrenyen el coll
- Gallina vella fa bon brou
- Gat amb guants no agafa rates
- Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou
- Gat meulador, mal caçador (o poc caçador)
- Gener fredolic entra bufant els dits
- Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
- Gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)
- Geni i figura fins a la sepultura
- Gent jove, pa tou
- Gos pobre, ple de ronya
- Granota, fica't al cove
- Gratar i menjar tot és començar
- Guanya't la fama i posa't a jeure
- Guarda't d'home senyalat per Déu
- Guarda't de parlar, sense abans pensar
- Ha sortit del bosc, el que hi cala foc
- Hi ha tants d'ases amb lletra, com sense
- Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes
- Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada
- Home casat, home cagat
- Home de banys, home de pocs anys
- Home de daga, tot se concaga
- Home pobre no pot criar gos
- Home ric, mal enemic
- Home roig no et faci goig
- Home valent i bóta de vi bo acaben prest (o no duren gaire)
- Home vell i acabalat, ben servit i respectat
- Honra a ton pare tant com pots, da-li del teu, si tindràs dots
- Hortolans i moliners, mai esguerren la collita
- Hostes i peix menut, al cap de tres dies put
- Infant que sembla a son pare honra a sa mare
- Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit
- Ira de Déu ressistir no es pot
- Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc
- Ja et conec, herbeta, que et dius marduix
- Ja fa prou qui als seus s'assembla
- Ja ho trobaràs en l'altre món
- Ja pots xiular si l'ase no vol beure
- Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa
- Jocs de mans, jocs de villans
- Jovent i enteniment, no hi és tot a un temps
- Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són
- Juliol blader, setembre raïmer
- Juny brillant, any abundant
- Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
- L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler
- L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas
- L'amic més fidel és el gos
- L'amor d'una mare és la cosa més gran del món
- L'amor entra pels ulls
- L'amor només es pot correspondre
- L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit
- L'any dolent al forner posa content
- L'apotecari d'Olot, preu per preu, se queda (o pren) medecina
- L'arbre ben plantat, dóna bon resultat
- L'arc de teix i curenya de serbera, quan disparen fan mala treta
- L'as d'oros no el juguen bobos
- L'ase d'en Mora, de quantes veu s'enamora
- L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort
- L'escriure fa perdre el llegir
- L'exemple dels majors, fa bons o mals als menors
- L'experiència és la mare de la ciència
- L'exterior enganya
- L'hàbit no fa el monjo
- L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
- L'home i l'ós, com més pelut més hermós
- L'home proposa i Déu disposa
- L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent
- L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues
- L'home (o tot home) que vol mentir, gran memòria ha de tenir
- L'home sol, fa el que vol
- L'infern és empedrat de bones intencions
- L'ocasió fa el lladre
- L'onzè no fer nosa i el dotzè no atabalar
- L'opulent, quan més roba més fred sent
- L'ull de l'amo engreixa el cavall
- L'ull del senyor és el pinso millor
- La barba de molts colors sols la porten los traïdors
- La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa (o mata)
- La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia
- La cabra sempre tira a la muntanya
- La capa tot ho tapa
- La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar
- La carn sense os, és per al ric i poderós
- La casa en cantó i la vinya en racó
- La casa en què governa la muller, no sol anar bé
- La constància tot ho venç
- La dona amb qui et casaràs, fes que sigui de ton braç
- La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada
- La dona lletja, l'or la fa bonica
- La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada
- La donzella recatada serà molt bona casada
- La fam tot ho fa bo
- La fortuna, és dels atrevits
- La ignorància és arribada, i li han fet una gran entrada
- La ignorància és el millor menyspreu
- La llengua fa més mal que cap punyal
- La llenya del maig, la millor de l'any
- La lletra pel cul entra
- La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima
- La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
- La mala filanera comença a vetllar per la Candelera
- La mar com més té més brama
- La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
- La mentida fa figa
- La millor cuinera és la bona oliera
- La millor defensa és un bon atac
- La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
- La millor sort i ventura, és tenir renda segura
- La muller a son marit li tingui ben net el llit
- La necessitat fa espavilar
- La necessitat no té llei
- La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
- La nit porta consell
- La ovella amb llops no fa parella
- La pàtria del savi és lo món
- La por guarda la vinya
- La primavera la sang altera
- La primera informació no la creu lo bon varó
- La processó va per dins
- La roba bruta s'ha de rentar a casa
- La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant
- La sorpresa és un avantatge
- La sort està tirada
- La taca hi és, i no la treu el sabó
- La vergonya cria ronya
- La veritat sempre serà com l'oli
- La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre repica
- La vista és la que treballa
- Les aparences enganyen
- Les bones festes comencen per la vigília
- Les bones paraules fan menjar els malalts
- Les castanyes per Nadal, es troben bé i es parteixen malament
- Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu
- Les coses no es fan soles
- Les figues volen aigua, les peres i meló, lo vi felló
- Les lleis, segons els temps
- Les males notícies se saben de seguida
- Les matinades d'agost són fredes
- Les paraules es perden al vent
- Les parets tenen orelles
- Les penes amb pa fan de més bon passar
- Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors
- Llaura amb gelada i tindràs bona anyada
- Llaura ben fondo que pa tindràs
- Llevant, aigua davant
- Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen
- Lluna ajaguda, mariner dret
- Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
- Lluny dels ulls, lluny del cor
- Lo bon pagador, de lo dels altres és senyor
- Lo borratxo fi no té prou aigua ni vi
- Lo bou per la banya, i l'home per la paraula
- Lo darrer tanca la porta
- Lo ferro quan és calent, se dobla molt fàcilment
- Lo més valent és lo prudent
- Lo miracle de Mahoma, posar-se al sol i trobar-se en la sombra
- Lo novell treu lo vell
- Lo que és del comú no és de ningú
- Lo que és moda no incomoda
- Lo que s'aprén en es bres sempre hi és
- Mai no es va prou previngut
- Mai no plou a gust de tothom
- Maig arribat, guarda la filosa a l'antosta
- Maig arribat, un jardí a cada prat
- Mal de molts, conhort de bèsties
- Mal fineix qui mal comença
- Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part
- Mal va qui no pensa per l'endemà
- Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons
- Mala herba mai mor
- Mala nit i parir filla
- Malaltia llarga parenta de la mort
- Malament si parles, malament si no parles
- Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur
- Males manyes, males entranyes
- Mans fredes, cor calent
- Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor
- Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó
- Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós
- Mare i filla caben en una (o dins sa mateixa) camisa
- Massa bo vol dir ase
- Massa de negar fa sospitar
- Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina
- Menjada feta, amistat desfeta
- Menjar a gust, i vestir a és
- Menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic
- Menjar poc i pair bé
- Menjaràs el pa mudat, i beuràs el vi usat
- Mentre cria la dida bona vida; i quan la criatura és criada, ni dida ni dinada
- Mentre hi ha vida hi ha esperança
- Més fets i menys paraules
- Més hi veuen quatre ulls que no pas dos
- Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora
- Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
- Més val (o millor és) el suc, que les tallades
- Més val fortuna que saber
- Més val traça que força
- Més val un ocell al puny que una grua lluny
- Mestre de tot, oficial de res
- Metge piadós, nafra pudent
- Mig món es cuida de s'altre mig
- Molt cabell, poc cervell
- Molt delit i poc profit
- Molt em serveix mon fill, quan neix i quan guareix
- Molt regatejar, comprar car
- Molt soroll de boixets i poques puntes
- Molt volgut, molt estimat mes diner que no n'hauràs cap
- Molta flor de primavera, bona tardor espera
- Molta pressa i poca endreça
- Moltes gotes fan un ciri
- Molts amens, arriben al cel
- Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»
- Molts escarmenten en el cap dels altres
- Moneda falsa, de nit passa
- Mor el rei, mor el papa, i tothom qui endrapa
- Morta la cuca, mort el verí
- Mula guita, ven-la prest
- Mumare, en Pere em toca; toca'm i et daré coca quan pastarem (o quan en farem)
- Músic pagat (mai) no fa bon so
- Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar
- Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
- Ni mà en caixa, ni ulls en carta
- Ni males armes, ni males manyes
- Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle
- Ni rei que el governi, ni Papa que l'excomuniqui
- Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap
- Ningú es mor de fam, i sí de fart
- Ningú no fa res per res
- Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega
- Ningú ralla més que qui té què rallar
- No barregem la gimnàstica amb la magnèsia
- No despertis a qui dorm
- No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat
- No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui
- No en vull, no en vull... ompliu-me'n sa capulla... deia un frare
- No envegis res de ningú, procura guanyar-ho tu
- No és bo ni per mar ni per terra
- No es deixa de sembrar per por dels ocells
- No és el mateix parlar que fer
- No es fa bona olla amb aigua sola
- No es fa tot en una hora
- No és la mel per a la boca de l'ase
- No és or tot allò que lluu
- No és polit lo polit, sinó lo que agrada
- No es pot dir mal que no aparegui l'animal
- No es pot repicar i anar a la processó
- No es pot ser bon canonista si no s'és bon llegista
- No és tot u això que allò
- No esmercis els cabals en cosa que res val
- No et faci goig mon dol, que quan es meu serà vell, es teu serà nou
- No et fiïs de qui sap menys que tu
- No et treguis un ull per matar el del veí
- No fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta
- No hi ha cabell que no faci la seva ombra
- No hi ha cap boig, qui apedregui ses seues teulades
- No hi ha mal que duri cent anys
- No hi ha mal que per bé no vingui
- No hi ha més cera que la que crema
- No hi ha sermó sense sant Agustí
- No ho fa qui vol això
- No llavar cap que no ixca tinyós
- No per molt matinejar, amaneix més prest el dia
- No roben res que menja
- No t'agradin les dones, que freqüenten aplecs i bodes
- No té pa ni vi, i convida al veí
- No tot és bufar i fer ampolles
- No tot lo del món són glòries
- No tot són flors i violes (i romaní)
- No tots els gusts són iguals, i per açò tot se ven a sa plaça
- No tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa
- No visquis per menjar, menja sols per passar
- No vulguis mai arguir, amb qui no sap resumir
- No vulguis tant argent gastar, per a ta filla maridar
- Només es recorda de santa Bàrbara quan trona
- Núvols a la muntanya, pluja segura
- Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare
- Oli, vi i amic, és millor com més antic
- Oliva, una és or, dos és plata, i la tercera mata
- Olla que no has de menjar, deixa-la cremar
- On hi entra el cap, hi entra el cos
- On hi ha gall, no canten gallines
- On hi ha menjar (o mentre hi ha menjar) no me n'enyoro
- On n'hi ha hagut sempre en queda
- On no hi ha cap, tot són cues
- On no hi ha el gat les rates ballen
- On no n'hi ha, el dimoni hi balla
- On (o allà on) no n'hi ha, el rei hi perd els drets
- On no n'hi ha, no en cerquis
- On va en Manel? On hi ha mel
- (A) (o Allà) on vagis, d'es teus n'hagis
- Ovella que bela perd bocí
- Ovelles sense pastor, el llop de les menja
- Pa amb pa, menjar de beneits
- Pagant, sant Pere canta
- Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
- Parir entendreix i criar envelleix
- Parlant la gent s'entén
- Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans
- Pecat amagat és mig perdonat
- Pedra movedissa no posa molsa
- Pedrada en cap d'altri no dol
- Pel cabdell es treu el fil
- Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser
- Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
- Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
- Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
- Pel juliol beure, suar i la fresca buscar
- Pel juliol, molt soroll i no plou
- Pel juny, la falç al puny
- Pel març el sol rega i l'aigua crema
- Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall
- Pel mes de maig, llargues setmanes
- Pel novembre, qui no ha sembrat, que sembri
- Pels Reis, un pas d'anyell
- Pensa el lladre que tothom roba
- Pensa mal i no erraràs
- Pensava senyar-se i es va treure els ulls
- Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
- Per a fer córrer lo bocí, el millor remei és lo vi
- Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia
- Per a qui no té sembrats, agost és març
- Per a tot hi ha remei, menys per a la mort
- Per agost, ni dona ni most
- Per al darrer mal, cap metge no hi val
- Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa
- Per conèixer algú s'hi ha de menjar una fanega de sal
- Per falta de altre, mon pare fou batlle
- Per fer el civet, cal la llebre
- Per ferrer un home fet, i per lletres lo noiet
- Per força, els moros van a missa
- Per fugir d'es foc, caure dins ses brases
- Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat
- Per l'abril, espigues mil
- Per l'octubre, fuig de l ombra i busca el sol
- Per l'una li entra, i per l'altra li surt
- Per la Candelera, ous a la carrera
- Per la Candelera, una hora sencera
- Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
- Per la vida es perd la vida
- Per llaurar en terrosos, han de ser els homes grossos
- Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós
- Per Nadal, qui res no estrena, res no val
- Per no perdre la vedella, penja-li al coll una esquella
- Per sa ruina, li nasqueren alas a la formiga
- Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir
- Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit
- Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
- Per Sant Anton, carnestoltes són
- Per Sant Anton, la gallina pon
- Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
- Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
- Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià
- Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
- Per Sant Antoni fa un fred del dimoni
- Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix
- Per Sant Blaiet, jornal senceret
- Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil
- Per Sant Joan, el primer bany
- Per Sant Joan, les estimades troben les enramades
- Per Sant Marc Evangelista, el mes de maig a la vista
- Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu
- Per Sant Maties, fa tanta nit com dia
- Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs
- Per San Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna
- Per Sant Tomàs, estira el porc pel nas, i qui no en té, estira el de sa muller
- Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia
- Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
- Per Santa Maria, hora i mitja més de dia
- Per ser puta de cassoleta, més val tenir la figa queta
- Per ses finestres, no vull perdre es castell
- Per treballar gran peresa, per menjar molta prestesa
- Per treballar s'ha de suar
- Per tu no sia menyspreat, contret, manxol, ni fallat
- Per un dia bo, cent de dolents
- Per un frare no es perd un convent
- Per un punt va perdre sa mula
- Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós
- Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
- Petita brasa, crema una casa
- Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa
- Pluja de maig, collita segura
- Poc cabal, mala ventura
- Poc parlar, i molt obrar
- Pocs arriben a ser sants, ballant
- Pocs diners, poca música (o pocs sants Antonis)
- Poll de juliol, cap o cul sempre li dol
- Ponen totes, fins la rossa
- Porc fiat tot l'any gruny
- Pot petit aviat és ple
- Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant
- Preu per preu, sabates grosses
- Primer d'agost, primer dia d'hivern
- Primer jo, després jo i sempre jo
- Primer morir que deixar de viure
- Primer morir que pecar
- Primer són les obligacions que les devocions
- Prop de la muntanya i ribera, és la terra falaguera
- Qual lo temps, tal lo seny
- Quan aniràs de camí, no vagis sens pa ni vi
- Quan demanem molt us llepem; quan us tenim, us escopim
- Quan Déu no vol, els sants no poden
- Quan Déu vol, s'ennivola i plou
- Quan el «bobo» va al mercat, el mercat està (o és) acabat
- Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa
- Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
- Quan el dia creix, el fred neix
- Quan el diable s'ha encarnat, es disfressa d'advocat
- Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar
- Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
- Quan el maig ve, ni rosari ni muller
- Quan el març fa de maig, el maig fa de març
- Quan el mar no marceja, l'abril abrileja
- Quan el rei és poderós, son regne no té repòs
- Quan el riu sona, alguna cosa porta
- Quan el seny és vingut, l'home és ja perdut
- Quan el vilà és ric, no té parent ni amic
- Quan els gossos borden alguna cosa senten
- Quan els uns riuen, els altres ploren
- Quan en passen fan de bon agafar
- Quan era ric, de tots era amic; ara que sóc pobre, a tots faig nosa
- Quan és fet el colomar, el colom es mor
- Quan es presenta marit, no esperis altre partit
- Quan es tanca una porta, se n'obre una altra
- Quan et vulguis casar, viafós has de cridar
- Quan fa aire és quan s'aventa
- Quan fou mort el combregaren
- Quan l'octubre creix, la fruita podreix
- Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
- Quan la fadrina és casada, li surten els partits
- Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes
- Quan la mare no hi és, jo salto i ballo
- Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts
- Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc
- Quan les filles casaràs, les sobres els donaràs
- Quan lo pidolaire gruny, estreny tu el puny
- Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella
- Quan ningú diu res, tothom està d'acord
- Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
- Quan no n'hi ha per als camps, no n'hi ha per als sants
- Quan parlo, la llengua manejo
- Quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang
- Quan per març trona, l'ametlla és bona
- Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura
- Quan plou molt molt (o si plou molt) en mes d'agost, no gastis els diners en most
- Quan plou molt no valen paraigües
- Quan renyeixen els companys, molt expliquen als estranys
- Quan són madures, cauen
- Quan tenc aigua bec vi, i quan no tenc aigua bec aigua
- Quan un és afortunat tot li ix bé
- Quan un no vol, dos no es barallen
- Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies
- Quan vagis a casa d'altri, demana a la porta llicència
- Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal
- Quan ve, una mai ve sola
- Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar
- Que rigui la gent i que jo vagi calent
- Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda
- Qui a fora a casar-se va o s'engana o va a enganar
- Qui a l'altar serveix de l'altar ha de viure
- Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca
- Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta
- Qui al cel escup s'escup a sa cara
- Qui amb espasa mata d'espasa té de morir
- Qui barata, el cap se grata
- Qui bé està que no es mogui
- Qui bé ferma, bé desferma
- Qui canta els seus mals espanta
- Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet
- Qui cara veu, cara honra
- Qui compra i ment, a sa bossa ho sent
- Qui compra lo superflu, prest ven lo necessari
- Qui de Déu fuig debades corre
- Qui deu i paga de lo seu viu
- Qui dia passa, any empeny
- Qui diu lo que vol ha de sentir lo que no vol
- Qui diu mal de s'ase, aquell el compra
- Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa
- Qui dóna als sants, no pensa donar-ho a tants
- Qui dóna lo que té no està obligat a més
- Qui el d'altre ha de cuidar, ja té prou amb que bregar
- Qui en fa massa, també n'és
- Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia
- Qui és amo, governa
- Qui es casa per interès ja ho dirà després
- Qui es cuida bé, té ganes de viure
- Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat
- Qui es lleva de matí, seu allà on vol
- Qui es menja la carn, que rosegui els ossos
- Qui és sabater que faça sabates
- Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar
- Qui escolta el seu mal sent
- Qui espera es desespera
- Qui et vol bé et farà plorar
- Qui fa el que pot, no està obligat a més
- Qui fa els plats es queda el plat pitjor
- Qui fa majordom a l'ase, perd la fama i perd la casa
- Qui fa mal en despoblat, també ho farà vagi o no acompanyat
- Qui fa un cove fa un cistell
- Qui grata on li pru, no fa agravi a ningú
- Qui guarda quan té, menja quan vol
- Qui ha fet avui, farà demà
- Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix
- Qui la copia, la caga
- Qui la fa, la paga
- Qui les cerca les troba
- Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat
- Qui menys procura, alcança millor
- Qui merda encovona, merda desencovona
- Qui més ha de callar, més enraona
- Qui més hi fa més hi perd
- Qui molt s'acota es cul mostra
- Qui molt viu, molt veu
- Qui no és agraït, és un malparit
- Qui no està acostumat a dur bragues, quan les du se les (o tot se) concaga
- Qui no et coneix, que et compri
- Qui no fa nuu, es punt perd
- Qui no fa quan pot, no fa quan vol
- Qui no menja per haver menjat no va errat
- Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa
- Qui no plora, no mama
- Qui no s'arrisca, no pisca
- Qui no s'ha de morir, tot ho passa (o l'aigua el cura)
- Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar
- Qui no sap fer les coses no les sap manar
- Qui no té cap (o bon cap) que tengui (bones) cames
- Qui no té diners no té amics
- Qui no té pa, moltes se'n pensa
- Qui no té pa, que no crie ca
- Qui no té res atesorat, no té por de ser robat
- Qui no té tall rosega els ossos
- Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
- Qui oli remena, els dits se n'unta
- Qui paga bé, crèdit té
- Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu
- Qui peca en la joventut, perd per sempre la salut
- Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina
- Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli
- Qui per si no té cervell, com pot donar bon consell?
- Qui per tot dia fa bonic, o és molt pobre o és molt ric
- Qui perd lo seu, perd lo seny
- Qui persevera, «alcança»
- Qui pica primer, pica dos cops
- Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers
- Qui pot el més també pot el menys
- Qui pren, son cor ven
- Qui primer és al molí, primer mol
- Qui primer guanya després s'escanya
- Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó
- Qui rep i no dóna no és bona persona
- Qui romp es vidre el paga
- Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
- Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se
- Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor
- Qui sembra vents, recull tempestats
- Qui serà amic del pobret, en el cel tindrà gran dret
- Qui t'avisa no et vol mal
- Qui t'estima s'arrima
- Qui tant tira (o tiba), fa dos caps
- Qui té art va a qualsevol part
- Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
- Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén)
- Qui té el cor fort, en son mal pren conhort
- Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol)
- Qui té mal de cap que se'l passi
- Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
- Qui té roba, aviat és vestit
- Qui té sàlvia en son hort, un remei gran té molt prop
- Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles
- Qui té traça manual no pot patir gana
- Qui temps espera, temps li falta
- Qui tingui força al braç que cavi pel març
- Qui tingui orelles que hi senti
- Qui tot ho vol, tot ho perd
- Qui tot sol s'aconsella, tot sol se'n penedeix
- Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put
- Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret
- Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part)
- Qui va a Lleó perd son silló
- Qui va molt espellifat, no està molt espellifat
- Qui vindrà darrera carregarà amb els neulers
- Qui vol mal en es vesí, li posa per nom Rampí
- Qui vol peix que es mulli el cul
- Qui vol viure de tot s'ha d'enriure
- Qui xerra paga
- Raons de marit i muller, de la porta al carrer
- Rectificar és de savis
- Regals ablaneixen roques
- Repara que la lloança, poc es dóna a qui ens avança
- Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal
- Resar, prometre molt, i atènyer poc (o donar res)
- Respon sempre amb gran prudència a qui li falta la ciència
- Rient, rient, bat es cul a sa gent
- Riurà bé qui riurà darrer
- Robar a lladres no és pecat
- Roda el món i torna al Born
- S'abundància mata sa fam
- S'aigua bullida allarga sa vida
- S'aigua corrent no mata sa gent
- S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar
- S'atrapa més aviat un mentider que un coix
- S'espina quan neix ja pica
- S'obra (fer-la), de lo que sobra
- S'operació ha anat bé, però madona és morta
- S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada
- Sa baratia és carestia
- Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca
- Sa creu en els pits i el diable en els dits
- Sa llet surt dels mossos i no dels ossos
- Sa netedat és mitja vida
- Sa pobresa no és vilesa
- Sac buit no s'aguanta dret
- Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l'emporta
- Sant Anton treu la boira del món
- Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna
- Sant Joan arribat, la primavera ha passat
- Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga
- Santa Creu, el tres de maig la trobareu
- Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
- Secret de tres no és bo per res
- Sega avallet si vols collir palla i gra
- Segons el guany fes la despesa
- Segons els sants, els encens
- Segons la campana, la batallada
- Segons lo vent, les veles
- Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs
- Sempre cols, amarguen
- Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l'autor
- Sempre passa el més inesperat
- Sempre són polits quinze anys
- Serviu-me que de bons (o donys) vénc... i venia de casta d'ases
- Ses coses clares i es xocolati espès
- Ses gallines ponen pes bec
- Ses grenyades duen vent
- Ses mates tenen ulls i ses parets tenen orelles
- Ses mosques van a sa mel
- Ses penes no maten, però estropegen
- Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems
- Si al cel no em volen, a l'infern em preguen
- Si alabes molt ta muller, seràs tingut per grosser
- Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents
- Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc
- Si compres res a censal, no en paguis més del que val
- Si del dot de ta muller refies, seràs grosser
- Si el cel cau, a tots mos agafarà davall
- Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?
- Si el març no marceja, l'abril abrileja
- Si el pare és músic el fill és ballador
- Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
- Si els vells fan de gaiters, què faran joves solters?
- Si en ta casa vols repòs, ni prometis al que és pobre, ni deguis al poderós
- Si en vols se va morir de fam
- Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
- Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs
- Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs
- Si fortuna no dóna talent ni delit, mai falta qui en tingui de sobres per al ric
- Si has de prendre bons consells, pren-los de dona i varó; d'ella d'instint serà i bo, per reflexió, serà el d'ell
- Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell
- Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu
- Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot
- Si li'n doneu com el dit, se n'agafarà com la mà
- Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital
- Si no és veritat, és ben trobat
- Si no vols caldo, dues tasses
- Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà
- Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
- Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat
- Si pel novembre trona, la collita serà bona
- Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
- Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret
- Si sa bèstia no té set, belles ganes de xiular
- Si saps un necessitat, socórre'l ben aviat
- Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni
- Si ta muller té bon cap, tu passaràs per tot cap
- Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar
- Si terres tens prop de riu, no hi deixis de fer plantiu
- Si tothom fos endeví, ningú seria mesquí
- Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell
- Si vols bons naps, pel juliol sembrats
- Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganància per davant
- Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat
- Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
- Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
- Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller
- Si vols perdre un amic, deixa-li diners
- Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat
- Si vols ser ben casat, casa't en (o pel) veïnat
- Si vols ser Papa (o Pare Sant), fica-t'ho (o posa-t'ho) al cap (o a la testa)
- Si vols ull sa, lliga't la mà
- Si vols viure bé tot l'any, escurça els gastos, no el guany
- Sigues franc i net de cor, tracta a tothom amb amor
- Som al ball i hem de ballar
- Sopa poc i envelliràs
- Sou bo d'or, es torna malla en butxaca foradada
- T'aconsella l'experiència que amb molts homes no tinguis paria ni avinença
- Tal amo, tal criat
- Tal dia farà un any
- Tant com en plou, el vent n'eixuga
- Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp
- Tant diràs que em faràs riure
- Tant donaràs an en Pere que li hauràs d'anar darrera
- Tant es bé com es mal a sa cara surten
- Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba
- Tant fa un qui no en sap, com un qui no hi veu
- Tant guanyat i tant tingut, tant gastat i tant perdut
- Tant me fa barral com ampolla
- Tant profit te faça com los perdigons a les guatlles
- Tant punxen al bou, que a la darreria es mou
- Tant put un all com cent cabeces
- Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
- Tantes boques, tantes coques
- Tantes hores, tants remeis
- Tants caps, tants barrets
- Tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè
- Temps de repòs, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar
- Terra negra fa bon blat
- Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal
- Toca a festa que l'ase és mort
- Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap
- Tornar favors per agravis, negocien els homes savis
- Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar)
- Tot el bé de Déu ve
- Tot el que veu endevina
- Tot fa servei una vegada a l'any
- Tot ho vol, sac i peres
- Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou
- Tot lo bo dura poc
- Tot se logra de bones en bones
- Tot té en el món sa cara lletja
- Tot té lo seu contrari
- Tot va bé si acaba bé
- Totes les masses piquen
- Totes ses misses surten de la sagristia
- Tothom en té una menys jo que en tinc dues
- Tothom hi és criat i molts pocs en són triats
- Tothom tira aigua al seu molí
- Tots al sac i el sac en terra
- Tots els camins porten a Roma
- Tots els començaments són dolents
- Tots els extrems són dolents
- Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
- Treball dóna llibertat; sempre que puguis ser amo, no vulguis mai ser criat
- Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-un i el febrer vint-i-vuit
- Tres són curtes i quatre són llargues
- Treure profit de l'embolic
- Tururut, qui gemega ja ha rebut
- Ulls verds, ulls de rei
- Un bastó tort fa anar dret
- Un bon català, et farà d'una pedra un pa
- Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
- Un clau en treu un altre
- Un cop fet, ja està fet
- Un cor i un camí segueix el savi
- Un gra no omple graner però ajuda al companyer
- Un gust no amarga a ningú
- Un neci semblarà orat, si amb savis vol alternar
- Un previngut val per dos
- Un rellotge, una guiterra i un hortal, són sa ruïna per a un (o d'un) menestral
- Un remei per amarg que sia, sempre és remei
- Un son en duu un altre
- Un tonto no és bon marxant
- Un ull al gat i l'altre al plat
- Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred
- Una bona cara, sempre és un bon dot
- Una cosa és dir i una altra fer
- Una cosa no treu l'altra
- Una desgràcia mai no ve sola
- Una dona fa i desfà una casa
- Una flor no fa estiu
- Una mica al cor es fica
- Una neuada és una femada
- Una poma podrida en fa podrir d'altres
- Una pregunta mereix una resposta
- Uns tenen la fama i els altres carden la llana
- Val més boig conegut que savi per conèixer
- Val més callar
- Val més deixar-ne un gran tros; abans de perdre-ho tot
- Val més enveja (o que et tenguin enveja), que pietat
- Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater
- Val més evitar que curar
- Val més fiar-se dels ulls que de les orelles
- Val més molt que poc
- Val més no tocar-ho
- Val més or que no pesa
- Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
- Val més tenir que penedir
- Val més un mort que molts de ferits
- Val més una mica que gens
- Val més viure content i enganyat
- Van lleis (o van les lleis), conforme volen els reis
- Vedella manyaga de totes mama
- Vell, i boig
- Vent marçal, fort temporal
- Vés amb els bons i seràs un d'ells
- Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon
- Vesteix un bastó i semblarà un senyor
- Vet aquí sant Roc i el gos
- Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus
- Vilà i vil entreteniment, és dir mal del que està absent
- Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor
- Vista llarga i llengua curta
- Vol donar consell i la casa li cau
- Vol i dol
- Voler és poder
- Vuits i nous, i cartes que no lliguen
0 comentaris:
Publica un comentari