Qui al cel escup s'escup a sa cara

Variants i sinònims:

• Qui al cel escup, a la cara s'escup (SAURA 1884)
• Qui al cel escup s'escup a sa cara (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui escup al cel, a la cara li cau (PONS LLUCH 1993)
• Qui escup al cel, sa saliva li cau damunt (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Al que escupa al cielo, en la cara le cae lo escupido [ES] (SAURA 1884)
• No escupáis al cielo, que os caerá en la cara [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que les injúries dirigides a Déu, o a les coses santes, es converteixen en dany dels qui les profereix (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».