Ocell de pas, cop de canya

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• Aucell de pas, com de canya (SAURA 1884)
• Ocell de pas, cop de canya (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, cop de canya (o de maça) (AMADES 1951a)
• Ocell de pas, posa-li el llaç (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, trenca-li el braç (o un braç) (AMADES 1951a)
• Quan en passen, fan de bon agafar (FARNÉS 1913)
• Quan passa, cal aprofitar-se (FARNÉS 1913)
• Quan passi l'anyell, tira-li el mantell (FARNÉS 1913)

Equivalents: A este (o ave) que va de paso, cañazo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aucell de pas, com de canya | Ara que'n van, es hora d'agafarne (SAURA 1884).



Nota: Crec que hi ha un error de transcripció i ha de ser 'cop' de canya, perquè tingui sentit el proverbi. Així l'he trobat en altres repertoris, com ara Farnés o Amades.


Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.